Portada » Sants-Montjuïc

Pastoral

LLOC: Salvà, 42 (Sants-Montjuïc)
DATA: Dijous, 9 de març de 2006
AUTOR: Pere (el Castaño)

Un paisatge bucòlic, i una mica exòtic això sí, ja que ens remet a una escena pròpia d’algun país centre europeu, molt probablement Holanda si ens fixem en els vestits dels personatges. Mostra un prat creuat per un rierol, la casa de camp, vaques pasturant i el ramader munyint-les, la noia de la il·lustració que transporta la llet a coll, en sengles poals i un jove amb esclops que s’ho mira desvagat... tot plegat, un plàcid quadre que emmarca una porta metàl·llica avui tancada del que hauria estat una vaqueria –quan es podia tenir vaques estabulades a la ciutat- i més tard només lleteria, del barri del Poble Sec.

L’estat d’aquest mosaic és lamentable i no me’n sé avenir de que la propietat del local no hi sàpiga veure un motiu d’altíssim interès comercial; sigui quina fos la orientació del negoci que s’hi pugui establir, tenir aquesta esplèndida façana només pot ser un bon esquer per atreure públic o clientela. Fer-se fer avui un decoració d’aquesta mena costaria un ronyó!

Repeteixo: inexplicablement es perd un element decoratiu de primer ordre, absolutament original i de factura impecable, amb materials que requereixen poquíssima cura i manteniment, però que a canvi singularitzen de forma atractiva el local. Malgrat tot, la part central de damunt la llinda de la porta i la part inferior de la bonica pageseta ja tenen un bon tros destruït i desaparegut, afectant també la figura d’alguna vaca prop del riu; unes inicials “B P” al cantó superior i a la dreta donarien alguna pista per localitzar-ne l’autor. Algú s’hi hauria de fixar i salvar-lo de la destrucció definitiva... a mi, si més no, em quedaran les fotos.

13 comentaris


Com tu, Pere, ja en queden pocs. La gent que és capaç de valorar aquestes modestes però, innegables obres d'art, està en desús.Davant de la pela no hi ha gairebé res a fer. Un dia, si no ho has fet ja, tens d'explicar als bdebarnautes la lluita que tinguéreu els veïns de l'Eixample, amb Núnez i Navarro, per tal de salvar l'enderrocament de la Casa Golferichs.
Jo encara recordo haver vist dos estables a ciutat: al carrer Aragó cantonada Urgell (avui és un garatge) i el darrer crec que encara existia a principis dels anys setanta al carrer d'Entença, aproximadamnet a l'alçada dels carrers València i Aragó (no estic massa segur).

Enric - 10/03/2006 00:06


Gràcies Enric! Els elogis son més valuosos quan venen de persones que breguen incansables pel bé comú. Tens raó, de vegades la lluita veïnal ha donat bons fruits... i potser s'haurien de fer servir com a exemple, lamentablement altres combats s'han perdut, i de fet, ja tenia preparada una història de com van enderrocar l'edifici de l'Editorial Sopena, absolutament en contra de la voluntat popular. Van ser mesos de manifestar-s'hi al davant i fer campanya informativa, per acabar veient com aterraven una casa magnífica amb una decoració enrajolada única.

Bé, potser et faré cas i faré el relat del salvament de “Xalet” -que és el nom adoptat pel veïnat per a la Casa Golferichs-... Tampoc estaria malament recordar que si avui encara tenim dempeus el Born (amb el que significa com a edifici singular i com jaciment arqueològic) va ser per que ens hi vam plantar i es va mantenir una acció reivindicativa ferma i continuada. I més encara, també explicaré com estem mirant de preservar les edificacions de la presó Model de les urpes dels especuladors! El que passa és que dol convertir Bdebarna en una expressió de queixa constant.

Pere - 10/03/2006 10:39


Enric, la lleteria que dius del carrer Entença era al carrer Vilamarí entre Aragó i València, perque jo anava molt aprop al cole (i vivia al carrer Rocafort per aquell temps) i recordo que passavem amb la mare i el meu germà i tractavem de veure les vaques a traves d'una porta de fusta. Si no vaig errada, l'edifici va anar a terra i van fer unes galeries. Fa molt de temps que no hi passo per allà.
Certament es una llàstima que aquest tipus de decoracions a les façanes es perdin, però moltes vegades la reparació d'aquestes es cosa del veins de l'immoble... i puc assegurar que en quan vols rehabilitar coses com aquestes et surten exactament per un ronyò i part de l'altre. Llàstima!

Suskiin <sus-kiin@mixmail.com> - 10/03/2006 10:45


Suskiin, amiga, el meu plantejament ha estat apel•lar al rendiment econòmic per que és el llenguatge més entenedor per als que munten negocis, però en realitat crec que fets com aquest -i d'altres semblants- d'elements amb un valor artístic que esdevé públic s'han de considerar un patrimoni col•lectiu, en conseqüència és la comunitat qui l'hauria de preservar, que no vol dir que el cost no s'amortitzi quan hi hagi una operació especulativa posterior, quan seria el moment d'amortitzar la inversió pública, però de moment ja tindríem l'obra preservada i sencera. Si s’abandona no se’n gaudirà ningú...

Pere - 10/03/2006 10:58


Aclariment necessari: en la nota precedent he fet servir el mot "comunitat" per dir qui crec que hauria de prendre la iniciativa en la conservació d'elements valuosos del paisatge urbà. Espero que s'hagi entès que volia dir l'Administració de la ciutat, no pas les comunitats de veïns, que ja suporten prou càrregues, a més son qüestions que demanen un diagnòstic competent, per tal de no caure en proteccions indiscriminades per a peces sense valor patrimonial, artístic o històric.

Pere - 10/03/2006 14:21


És nomès una opinió, però crec que la millor opció es donar ajudes a les comunitats o negocis que vulguin rehabilitar aquesta mena d'obres... per cert, que no existeixen aquestes ajudes?

Nuit - 10/03/2006 19:06


A veure Nuit, si ningú demana els ajuts -que n'hi han- i s’hi posa, l'element en risc es fa malbé... i no podem confiar en el criteri d'uns veïns que potser ni s'hi han fixat o que amb ocasions malmeten directament l'obra, o de que qui munti el negoci sàpiga apreciar el valor. El que cal és que algun organisme vetlli per la conservació, algú que aturi la degradació; de la mateixa manera que hi han edificis catalogats es pot fer quelcom per les obres menors i aplicacions ornamentals, entre les quals un munt d'interiors de botigues. Sí que hi ha un Institut del Paisatge Urbà i algun altre organisme (Pro Eixample, a l'Eixample) que serien els indicats, i si no existeix que es creï, podria ser sota el control o l’assessorament dels col•legis d’Arquitectes i les escoles d’Arts i Oficis que a casa nostra son prou solvents.

Fa poc vaig viure amb desesperació el cas d’una antiga pastisseria del carrer de Trafalgar, tenia una decoració exquisida que dataria a principis de segle XX, amb materials molt nobles a base de treballs amb llautó, marbre i fusta que eren paradigmàtics d’una època i aquest tipus d’establiments, ja s’havia transformat fa uns anys en restaurant i com que els nous propietaris devien tenir prou sentit comú, van muntar el negoci sense malmetre res, fins el petit aparador el van conservar fent-lo servir per exhibir la carta i el menú i algun detall afegit de bon gust. Bé, fa poc van compra o arrendar el local uns xinesos per a venda de roba i complements... no hi ha deixat ni rastre de la magnífica decoració gairebé secular! Això és el que es tractaria d’evitar.

De tota manera penso esbrinar-ne alguna cosa. Continuarà...

Pere - 10/03/2006 20:26


Pere... estic parlant d'ajuts per conservar aquestes obres, si l'administración dóna un ajut d'aquest tipus ha d'enviar un tècnic per vigilar el que fan els veïns amb els diners que els hi han donat.

Nuit - 10/03/2006 21:08


Gràcies, Suskiin,per l'aclariment, ja avisava que no estava prou segur.
En quan a tu, Pere, no et dolgui explicar històries que encara semblin queixes no deixen de ser realitats i que,explicades com ho fas tu, ens enriqueixen els nostres coneixements.I ja saps, amb els especuladors i mals administradors públics:"llenya al mico fins que parli anglés".

Enric - 11/03/2006 00:16


Em penso, Nuit, que no m’he explicat prou bé... Tot i que els dos parlem del mateix, jo m’he volgut referir al procediment i
a mesures de salvaguarda. Començaré de nou i cenyint-me al cas concret. I no oblidem que estem en un barri que es va
ocupant lentament per immigrants amb problemes molt immediats de supervivència, amb una sensibilitat poc o gens
propera al cànons estètics del país i, per descomptat, sense cap coneixement de les tradicions culturals, socials,
artístiques... tinc nombrosos exemples de com es plantegen la projecció dels seus negocis i si els poses a la vista no caldria
cap més explicació... (i amb això no vull dir que molts conciutadans oriünds tinguin més estimació per la cultura, però és
possible que algú que hagi viscut unes tradicions pròpies hi vegi algun interès).

Doncs bé, al carrer Salvà hi ha un mosaic preciós i francament singular que va guarnir la façana d’una lleteria, el negoci va
plegar i el van substituir per un altre, probablement el nou propietari o llogater va creure necessari instal•lar un focus
halogen al damunt de la porta, ho va fer sense cap mirament, rebentant la llinda i carregant-se la part del mosaic que ha
desaparegut d’allí. Cap veí ha parat esment en el fet ni mai s’ha sentit una mica “propietari” d’aquell bocí del seu paisatge
quotidià... altres cabòries té per pensar-hi; ve un nou llogater que penja un rètol amb una nova agressió per a l’escena...
ningú hi para atenció. S’hi enganxen cartells i els alegres nois dels retoladors posen la seva estúpida signatura al damunt. Es
desocupa el negoci novament i quan en vagin a obrir un de nou difícilment ningú assumirà la restauració i molt menys és
coneixedor de la possibilitat d’obtenir ajut econòmic per fer-ho, tiraran pel dret i serà destruït. Ningú, però ningú, ha
sol•licitat cap subvenció i la oportunitat de conservar-lo s’haurà perdut.

En aquest cas que ens ocupa estem en la fase final i si algú vetlles d’ofici en la preservació d’aquest bé patrimonial,
l’Administració s’hauria avançat a protegir-lo dictant una ordenança per la qual en les transmissions de propietat o contractes
de lloguer hi hauria una clàusula que obligaria a les parts contractants a unes bones pràctiques de conservació... i aquí sí que
s’inclouen els ajuts que l’erari públic destina per a tasques de rehabilitació. El que demano, en definitiva, és una tutela
pública activa que no deixi a criteri de particulars ignorants -o especuladors- aquells elements susceptibles de formar part
del patrimoni històric/artístic, o fins i tot sentimental. des de un punt de vista ciutadà.

Pere - 11/03/2006 10:20


El problema, Pere, és que un organisme públic que
s'encarregués d'això tampoc dòna gaire garanties
(els cànons del que s'ha de protegir o no canvien
amb els vents... polítics).

Nuit - 11/03/2006 13:01


Per que “l’organisme públic” hauria de ser participat democràticament per una comissió ciutadana, havia oblidat dir-ho, i aquesta es nodriria de delegats d'entitats com ara Associacions de Veïns, Amics de la Ciutat, potser comissions de Festes de carrers o barris... i amb l'assessorament (això sí que ho havia dit) dels Col•legis professionals d'Arquitectes, Aparelladors, etc. I també escoles d'Arts i Oficis i potser fins i tot Gremis d'Artesans i de les Arts Decoratives, i membres d’honor que es podrien triar entre solvents arquitectes, publicistes (no publicitaris) i dissenyadors gràfics i industrials... Qualsevol cosa menys deixar que ens arruïnin allò que havia fet de Barcelona una ciutat amb valors estètics rellevants. I no centrar-ho tot en els grans circuits turístics, punyeta!

Ara que, si sembla que no hi ha res a fer, l’últim que apagui el llum...

Pere - 11/03/2006 13:39


Esteu tranquils, que ara al 2008 estan restaurant el mosaic en qüestió, suposo que els qui tenen els baixos llogats, una productora d'audiovisuals, que han tingut interès i cura per arreglar-lo.

laura - 11/05/2008 20:25
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010