Portada » Sants-Montjuïc

Una garsa (2)

LLOC: Plaça d'Espanya (Sants-Montjuïc)
DATA: Dissabte, 4 de juny de 2005
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

Estava aturat a la plaça d’Espanya esperant que s’obrís el semàfor que em permetria anar cap al Paral•lel, quan vaig sentir una veueta una mica rasposa que deia: -Maco, el cotxe! Et deu gastar molta benzina, oi?

Això ja m’ho han dit més d’un cop els amics i parents, i en faig poc cas per que hi veig un puntet maliciós en aquesta observació; de fet, no s’acaben d’empassar que m’hagi comprat un esportiu americà, i a la meva edat!... Però, qui m’ho deia allò? Estava enmig de la corrua de cotxes que habitualment roden per la plaça a tothora i no veia ningú que pogués interpel•lar-me d’aquella manera, cercava alguna persona a prop, potser a la gespa que envolta la font del mig de la plaça quan vaig veure-la allà dalt, plantada prop dels fanals que ornen el segon nivell del monument...

Era ella! La garsa amb qui havia iniciat una conversa feia pocs dies, a prop del roserar de la Diagonal, i que s’havia interromput per una manca meva d’agilitat mental (no havia sabut reaccionar prou ràpid en veure que em parlava i l’ocell havia aixecat el vol), bé, tot això ja ho havia explicat en una història anterior; ara, l’important era que tenia una segona oportunitat d’esbrinar els interrogants que la primera trobada havia deixat oberts... però jo estava presoner dins del cotxe i enmig del batibull circulatori!

No pogué respondre-li per que el semàfor va posar-se verd i no podia fer altra cosa que arrencar; amb tot vaig donar unes quantes voltes a la plaça amb la esperança que m’hagués d’aturar altre cop a prop de l’animal xerraire i situant-me al cercle més interior per tal de tenir-la més a prop i ja em plantejava demanar-li que entres al cotxe –m’havia passat pel cap de llençar-li una targeta de visita, sense dubtar que podia enxampar-la al vol, però la capacitat de parlar no està necessàriament associada a la de llegir i vaig desistir- veia com la garsa seguia la meva trajectòria circular amb uns cops de coll característics, però a la cinquena volta l’envestida d’un bus de dos pisos (dels Barcelona Tours) em va obligar a canviar al segon carril fent-me invisible per al ocell.

Si algú havia estat observant les meves rotacions (algun humà vull dir) em devia prendre per ximple; a la següent circumval•lació (ja n’eren sis) l’au ja no hi era i vaig sortir de la plaça, però no cap al Paral•lel que era la direcció que duia abans de l’episodi sinó cap a la Gran Via, camí de casa i a tota pastilla, volia veure el més aviat possible la fotografia que havia fet en una de les pauses del giravolt... necessitava convèncer-me que l’havia vist novament, que havia estat allà! Ara sé del cert que algun dia tindré una altra oportunitat de continuar el diàleg zoològic.

Cap comentari
 
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010