Ciutats de Concentració (3)

(Poema alliberat al Carrer de'n Blanco) De la muntanya al mar
creix com una taca d’oli
i de l’asfalt al cel
s’enlaira com una foguera
de flames de formigó,
de metall i de vidres
on el vent bufa
i sols mou les cendres,
on les onades s’apaguen
amb un foc que crema
sense un bri d’oxigen.
El blau es vesteix de gris
i tot cau en un terrible brogit
silenciós.
(Agus Giralt)
alliberantpoemes@gmail.com