Portada » Gràcia

hoseyhosaps

LLOC: llibertat (Gràcia)
DATA: Dilluns, 20 de desembre de 2010
AUTOR: charles

Feia temps que no rondava per aquí. Aquest indret virtual era el nostre racó i encara que sempre ho serà no deixa de ser dolorós veure que les coses no varen sortir com volíem.   Les coses + emocionants que he fet a la meva curta vida les he viscudes amb tu, has representat la figura més rellevant per a mi fora de l’àmbit familiar i saps que mai oblidaré que està amb tu fou el + pròxim a la felicitat absoluta.

Dit això escriure l’últim capítol d’aquesta història i l’ acabaré x on va començar.

No recordo el dia exacte però si el mes, desembre de 2007, en poques paraules fa exactament 3 anys.

Com a la majoria de partits que jugava a futbol tu venies a veurem i aquell no va ésser una excepció.

Era un partit a Collserola amb un fred que gelava la sang.

Vaig anar amb la teva moto, abraçat a tu del fred que tenia però amb cap intenció +, al arribar al camp abraçat a ella vaig veure que el meu equip i les amigues q van anar a veure el partit parlaven a cau d’orella, no li vaig donar importància...

Vaig sortir corrents cap als vestuaris on jugàvem i et vaig deixar la meva jaqueta per pal·liar d’alguna manera els efectes del fred. El partit fou dur i intens no vam necessitar que l’entrenador ens cridés per corre, varem passa fred durant tot el partit

El partit acabà amb derrota contra els primers però amb dos gols de servidor...

 Al acabar estaves allà com un pollet morta de fred amb la teva amiga.

Em vas acompanyar a casa i encara que jo estava molt excitat parlant del partit, tu no feies gaire cas, vas estar bastant callada preparant el que m’havies de dir...

Vas ser molt valenta i ser que fou molt difícil per tu, no ets de masses paraules J

Varem arriba a Gràcia i a partir de baixar-me de la moto tot va canvia, et vaig donar les gracies i em vaig acomiadar de tu amb dos petons, quan ja girava el cos per marxar em vas frena amb la teva mà agafant-me del braç.

De la manera que em vas agafar, mirar-me i abaixar la mirada ja vaig rebre el missatge sense paraules...

Jo em vaig fer el tonto i vaig preguntar-te que passava, no ho volia sentir xq no m’ho podia creure. Em vas respondre amb un simple “Ja ho saps”

 Realment havia sentit coses però només em semblaven rumors o en tot cas que només senties algun tipus d’atracció física sense importància.

En cap moment vaig pensar que estaves enamorada de mi, ara és molt fàcil recordant certes coses però costa + d’imaginar quan ho vius.

Per tancar la conversació et vaig dir que no tenia ganes de estar amb ningú en aquell moment, va ser el que em va passar pel cap, realment encara no estava enamorat d’ ella tot i que la considerava una bona amiga, un amic i veí meu ens va veure el carrer i d’alguna manera fou l’excusa perfecte per marxà...

 

Et vas avançar a mi, en menys de 3 mesos com a companya de taula vas veure en mi allò q ningú havia vist del cert abans producte de la meva inaccessibilitat en front a cap compromís superior a un mes.

Potser mai arribés a veure això...però com sempre he fet és un record que et dedico a tu, a la noia del meu costat,  a la noia del meu passat q sempre estarà present. 

NYC


Cap comentari
 
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010