I quan diu que tindrem un carril bici coherent per passar el Llapis
Diagonal amunt? Cada matí (entre 8 i 10), veus les piles de ciclistes
que van amunt que paren al tros pintat que hi ha al final del lateral
banda muntanya, esperen que es posi verd per als vianants el semàfor
de Pg.de Gràcia, i creuen per sobre el Llapis, per anar a buscar el
carril bici de pujada a l'altra banda. Com que es troben de cara una
vorera de mig pam d'alt, han d'entrar per les rampes d'algun dels
dos passos de vianants, i aquí és quan es juguen la vida, sigui pels
vianants que bloquegen el pas (com és normal), sigui pels cotxes que
et venen al rere.
Perque coi no pinten un carril bici pel mig del Llapis i fan una
rampa d'entrada a la vorera al lloc que seria esperable, tot venint
de cara?
Alguna vegada ens hem trobat el cotxe de la urbana aparcat al mig
(multant algun motorista, per exemple) i hem rebut els improperis
casernaris en guardiaurbanesc de l'estil "qui no's el carril bici
que comecemos a denunciar...". Si la majoria de ciclistes habituals
(no parlos dels de cap de setmana) acaben passant per allà, alguna
cosa deu fallar, oi?
Maria,
No entenc el guardiaurbanesc. Què vol dir això de "qui no's el carril bici
que comecemos a denunciar..."? Ens ho pots traduir o interpretar? I quin mal fem els ciclistes de cap de setmana? També m'ha sobtat una altra frase, això dels ciclistes que "creuen per sobre el Llapis". Aquest llapis és algun obelisc dedicat a algun déu desconegut?
Gràcies pels aclariments.
Jo diria que volia dir alguna cosa com "hi ha pintat un carril bici allà on hi ha aquelles dues furgones bloquejant-lo, per sobre Còrsega, i no pas per aquí el mig on aniria alhora amb el trànsit i els semàfors" i també "veuràs si ens posem pinxos i comencem a multar ciclistes".
No crec que els ciclistes de cap de setmana facin cap mal, però els ciclistes del dia a dia som qui ens trobem totes les pegues de la ruta habitual de cadascú. Qui surt a voltar amb bici un diumenge el matí sense pressa i sense destinació clara no té les mateixes prioritats que qui cada dia fa la mateixa ruta per anar a visitar les amigues a la residència, anar a cobrar la pensió, anar a classe geriàtrica de taixí, etc.
Amb "creuar per sobre el Llapis" volia dir seguir recte tal com arribes pel carril bici de pujada de Diagonal, i passar Passeig de Gràcia "per sobre del Llapis", per la banda de muntanya seguint el carril bus de pujada, deixant el Llapis a la teva esquerra.
I sobre si el Llapis aquest és un ídol de ves a saber quin déu desconegut, jo sospito de Staedler que diu que va ser un d'aquells àngels caiguts que van ser castigats per Sant Miquel Arcàngel, encara que en aquests temps que vivim d'edificis de simbologia fàl·lica, potser té alguna cosa a veure amb la masculinitat dels Borbons...
És un lloc molt perillós per tots els ciclistes.
Sempre m'agafa por quan he de passar per allà.
Segons tinc entès, és un monument de la Dictadura.
És estrany que hi perduri...
A més, és ben lleig!
El patiment dels ciclistes a BCN deu ser semblant al meu quan camino per la ciutat i s'em tiren al damunt, toquen el timbre per les aceres per que els peatons ens apartem, van contra direcció i sobretot, quan no respecten els semàfors.
Haurieu de començar per fer les coses bé
vosaltres i potser les coses anirien millor.
Petonets d'un peató asturat.
I què em dieu de Francesc Macià? Aquesta fastigosa mania de l'ajuntament de fer passar el carril bici a la vorera sempre que s'arriba a una rotonda, i fer-nos empassar 3 o 4 semàfors tot circunvalant la rotonda, en comptes de passar per la calçada com els altres vehicles ha d'acabar.
O som un vehicle o no ho som... però si no ho som, llavors que no es queixin si anem per la vorera. Aritofanes6, cap peató ha mort atropellat per un ciclista, però si que han mort ciclistes arrolats per cotxes. Davant el dubte, el mal menor.