Portada » Eixample

La Virtut

LLOC: Carrer de València / Aribau (Eixample)
DATA: Divendres, 20 de maig de 2005
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

Mirar enlaire quan passeges per Barcelona té una cara i una creu.

La cara és el doll de troballes estètiques que ens ofereixen els cims dels edificis –també la resta de la construcció, però el cap de munt acostuma a ser especialment ornamentat i menys visible per als vianants, és clar- i és aquest aspecte el que vull destacar avui: hi podem trobar riques mostres escultòriques, atributs comercials, místics o mitològics, coronaments d’una fantasia desfermada, sòbries composicions racionalistes, exposició de símbols patriòtics i fins i tot algun que pregona l’adscripció a obscures ideologies -com és el cas de la maçoneria- perseguides en èpoques de repressió del pensament lliure. Però l’exemple que us presento ara brilla amb llum pròpia per que ostenta un lema que no pot bescantar ningú (ningú ben nascut, naturalment): es tracta de “LA VIRTUD”, així, en abstracte i esculpida en pedra de Montjuïc que he trobat prop de casa meva. No cal un gran esforç per imaginar el posat reflexiu del burgès que va fer-se fer l’edifici mentre cercava la idea que calia oferir a la posteritat, quina declaració de principis hauria d’immortalitzar a la façana de casa seva i que passaria a ser una divisa per a successives generacions de ciutadans i per a la seva pròpia nissaga.

Quin moment de glòria!... el laboriós burgès, havia trobat la manera de projectar cap al futur la seva fe en un bé immutable, sense necessitat d’entrar en detalls ja que la força i amplitud del concepte inclou tot allò de bo que a ell l’havia fet prosperar (amplitud que el benemèrit propietari reforçà amb la incorporació d’un ventall, transparent metàfora). És per això que ara podem contemplar aquesta VIRTUT que desafia el temps, la contaminació i el relaxament dels costums (que Déu n’hi do!).

Però tot té un costat fosc (com diria George Lucas) i ara ve la creu de l’assumpte: si t’afecciones a cercar i capturar imatges dels terrats, el més fàcil és que trepitgis tot sovint alguna tifa de gos de les que tan generosament ens forneixen aquells incivilitzats amos i mestresses de cans que no recullen les deposicions de la seva mascota. I això fa molta ràbia!

1 comentari


Val la pena córrer el risc.Si tens la creu de trepijar-la sempre tens el recurs de comprar un cuponet dels cecs.

Enric - 27/04/2006 00:10
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010