Portada » Eixample

Son prou dures, les places dures?

LLOC: Plaça dels Països Catalans (Eixample)
DATA: Dijous, 1 de desembre de 2005
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

No sovintejo la plaça dels Països Catalans, però fa poc hi he passat i l’he trobat molt deixada, amb força elements arquitectònics caiguts, fora de lloc i molts altres ben escrostonats, això darrer gràcies a l’acció dels alegres xicots dels patins que s’hi llueixen amb vistoses acrobàcies, meritòries quant a la seva dificultat, però força lesives per a paviments o elements ornamentals i mobiliari urbà, que no s’han fet per als violents impactes dels patinadors... a part dels ensurts que provoquen a més d’un transeünt!. És el que tenen aquests llocs - com també la plaça que hi ha davant del MACBA- que ofereixen unes característiques idònies per a la pràctica d’aquest esport (si no fos que els materials no estan pensats per a l’ús agressiu i violent) i com que no hi ha instal·lacions adequades per a ells... i com que ens hem convertit en la ciutat on tots els excessos son ignorats per els qui “vetllen” per la convivència... doncs apa, fot-li!

M’ha fet recordar la polèmica que van generar al seu temps les places dites “dures” com ara aquesta; una bona part de la ciutadania reclamava espais verds en veure que anaven proliferant el marbre i la pedra, que s'apoderaven de les noves places. Així m’ha vingut al cap la vegada que vaig interpel·lar als meus amics Helio Piñón i Albert Viaplana (els arquitectes autors del conjunt) sobre el fet que no hi hagués una engruna de verd en aquell ampli espai, reduït a pedra, ferro i ciment i que havia protagonitzat agres crítiques dels partidaris de les places “verdes”. Jo, tot i sabent que pel fet de tenir la estació a sota no s’hi pot fer una plantació d’arbres frondosos, vaig dir-los que en alguns llocs s’optava per una mena de grans caixons sobre el paviment que feien de jardinera per a arbres de dimensions adients al cubicatge del recipient... la resposta em va deixar sense esma:

- Si ja estava previst això del verd, fixa’t que el límit de baix de la plaça té un paraments engraellats verticals i a sota uns mòduls que van ser concebuts com a jardineres, el projecte contemplava que s’hi plantessin espècies enfiladisses que arrapant-se a la trama formarien pantalles vegetals amb dues finalitats: una, el toc natural que “estovés” el conjunt i fes d’intercanviador d’oxigen - com fan totes les plantes- ens servís per atenuar la pol·lució, i un altre efecte seria el de pantalla sònica, esmorteint la remor de la circulació de la banda de la plaça que en té més i creant un cert redós a l’interior de la plaça, que ja compta amb unes taules amb jocs per a distreure l’oci dels qui la visiten... I sembla que sí, que s’hi van plantar les heures, però mai ningú les va regar i no van ni arribar a brotar.

Al mirar a l’interior d’un tancat d’obres que ara hi ha –increpat per l’advertiment d’un segurata que em digué sense contemplacions que no hi podia entrar allà, tot i que la porta era ben oberta- i que envolta aquests que havien de ser murs vegetals, vaig constatar que les previstes jardineres han desaparegut del tot... Ja veieu doncs en que pot quedar una solució imaginativa i gens difícil de dur a terme (no deuen haver sentit a parlar del rec automàtic els que curen dels jardins?), també és significatiu que la bateria dels originals brolladors de la zona més propera a l’estació, que havien de servir per temperar l’ambient a l’estiu, i fins s’esperava que els nens s’hi remullessin, gairebé mai no han funcionat passats els primers mesos tot i que a més resulta un element ornamental ben reeixit, i així tenim un notable esforç per agençar un espai públic que no compleix la seva funció, per falta de rec, per abandó, per que cap funcionari d’alt rang, ni subaltern, se’n preocupa, per... ves a saber per què!

Ara, que els calers de tots nosaltres ja se’ls van gastar; probablement la inauguració va ser plena de fantasmes amb ànsia de poltrona, segurament es van endrapar canapès de primera i va córrer el cava i algú va amollar un discurs d’allò més auto laudatori. Però les plantes no creixen, l’aigua no raja i si hi aneu, veureu que tot, tot, està malmès i fa veritable llàstima. Només resta sencer, dempeus i eixerit el gat de ferro que habita la teulada de l'umbracle.

5 comentaris


Aquesta història em sona... sembla ser que no hi ha massa comunicació entre l'àrea d'arquitectura i la de parcs i jardins (o aigues o ves a saber què) de l'ajuntament...

Nuit - 01/12/2005 19:50


Estimada Nuit, d'això en deien "burocràcia"... jo proposo uns mots més escaients: "burrocràcia" o "inoperància"... i que em perdonen els estimats ases...

Pere Castaño - 02/12/2005 23:18


Estimat Pere, no sols han desaparegut les jardineres, dins de poc, amb les obres de la remodelació de l'estació de Sants per
l'adequació de l'entrada del AVE, la macroinfraestructura prevista (ampliació de l'estació, creació d'un nou hotel amb la
corresponent àrea comercial, soterrament de la nova estació d'autobusos, etc..) es menjarà, practicament, les places de
Joan Peiró i la dels Països Catalans. Els de Sants estem "molt contents" amb la que ens ve a sobre.
Recordaràs que en Porcioles ja ,aleshores, deia:"No vull places verdes que amb el temps es tornen grises". Ara no diuen res
però, en lloc de les zones verdes hi fan habitatges.

Enric - 12/12/2005 23:52


kina mrda de mapa i a mi k mimporta tot axooo!!!!!!
no vull explikarvos kap historia!

anonim - 24/12/2005 11:16


Aquest sòmines anònim no ho sé si deu ser dels que patinen... o és la seva neurona la que llisca cap avall, cap avaaaall...

Set-ciències - 24/12/2005 11:45
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010