Portada » Eixample

«Avenida de la Luz»

LLOC: Plaça de Catalunya (Eixample)
DATA: Dilluns, 8 d'agost de 2005
AUTOR: Bilhana

En un castellà catalanitzat: "Anem a l'Avenida de la «Lus»", la meva mare m'anunciava que disposavem de temps per anar a una mena de bulevard subterrani que hi havia al laberint de túnels de les estacions de , FFCC i RENFE de la Plaça de Catalunya. Recordo una botiga de joguines, un sabater,...

Sabeu perquè la van tancar?

62 comentaris


I quan era això? Vull dir, en quins anys funcionaven aquestes galeries De la 'Lus'

Lo - 08/08/2005 20:39


Doncs devia ser cap a començaments dels 70 (del Segle XX), però,... he fet allò que hauria d'haver fet abans de preguntar, buscar-ho jo mateix, i ho he trobat. No se si queda extrany això de contestar-me a mi mateix, però vaja, el Lluís Permanyer ho explica tan be que no em resisteixo a compartir-ho, és de La Vanguardia del 12 de febrer d'enguany



Se apagó la Avenida de la Luz

LLUÍS PERMANYER

Este espacio curioso y original se había generado al soterrar en 1929 el carril de Sarrià, que desde su creación había circulado peligrosamente a cielo abierto por la calle Balmes.

Hasta después de la Guerra Civil no se decidió rehabilitarlo. Y su inauguración se efectuó el 30 de octubre de 1940. Tuvo el honor de ser la primera galería comercial de la ciudad, pues la Maldà se abrió el 31 de octubre de 1942.

El nombre con que fue bautizado, que en aquel entonces por fuerza había de ser en el idioma del imperio, tenía que ver con la campaña que desde hacía decenios desarrollaban las poderosas compañías eléctricas. Pero no deja-ba de ser una paradoja que en plena época de implacables restricciones de tal fluido, se empeñaran en bautizarlo así. Ironía lacerante propia del franquismo más duro sumido en una delirante autarquía.

La apertura fue todo lo solemne que requerían los primeros años de la dictadura, de tan empeñado que estaba el régimen en protagonizar las reconstrucciones e inauguraciones. De ahí que no faltaran el gobernador militar, que ostentaba la representación del capitán general; el jefe superior de policía; la delegada de la Sección Femenina; el ecónomo de Santa Ana representaba al obispo; el alcalde; el gobernador civil y el fiscal de la Audiencia Territorial, en representación de su presidente.

Ernesto Giménez Caballero, fascista de primera hornada, pronunció un discurso con la oratoria levantada que caracterizaba a él y a los falangistas. Y exhortó "a todos españoles a que contribuyan con todas sus fuerzas y con todo su entusiasmo a la mayor grandeza y a la mayor prosperidad de nuestra patria, hoy redimida por la espada brillante de nuestro generalísimo Franco". No faltó, claro, el obligado exhibicionismo del brazo en alto.

Lo que más llamaba la atención era la interminable y robusta columnata que, por partida doble, festoneaba aquel túnel. Tuvo en el tenaz Jaime Sabaté, cónsul de Tailandia, a su tenaz promotor. Al principio congregó tiendas de calidad, verbigracia la armería Beristain; se alineaban cafés y bares (con el enorme muñeco que anunciaba el vino dulce Montroy Masana), peluquería, fotógrafos y establecimientos de lo más variados. Y un cine aceptable, que ostentaba el mismo nombre que la galería y que se abrió el día primero de 1943, pero que no tardó en degenerar. En los últimos años era tan patético como la misma Avenida de la Luz, con avejentadas busconas y todo; se libró al porno y cerró en pleno año olímpico. La Avenida de la Luz se le había anticipado, al haberse apagado ya en 1990.

bilhana <bilhana@msn.com> - 08/08/2005 20:48


Que fuerte, si duro hasta el año 1990 como que yo no recuerdo nada. aunque habia escuchado algo de la avenida de luz, pero lo relacionaba con algo de principio de siglo. si me he enterado bien estaba debajo de la plaza catalunya donde ahora esta el parking, pues ni idea. gracias al autor por autocontestarse porque ha estado genial descubrirlo y si ademas lo dice Permanyer, eso es palabra de dios.

emilio <emilio1980@eresmas.com> - 11/08/2005 19:29


Em plau veure com en Lluís Permanyer ha llegit la història de l'únic carrer subterràni de Barcelona, que jo mateixa vaig investigar i publicar a:
La Avenida de la Luz, una calle subrerranea en Barcelona / Maria Xalabarder Aulet. - Estudios geograficos. -Madrid. - (1999), Nr. 236, S. 487-512.

Per a nostàlgics, encara es pot baixar a la perfumeria Sephora (al Triangle) i tenir una idea aproximada del que era el carrer principal i les columnates...

Per cert, l'article és consultable a biblioteques i es pot demanar còpia a: http://sumaris.cbuc.es/cgis/sumari.cgi?issn=00141496&idsumari=A1999N000236V000060

Un altre article interessant el trobareu a: http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-140.htm#_ednref50

gràcies per la difusió,
maria xalabarder

Maria Xalabarder <mxala@netydea.com> - 16/08/2005 12:12


Va desaparèixer per remodelació dels passadissos dels FGC , RENFE i Metro.
Una de les entrades la tenia al carrer Pelai i l´altre al carrer Bergara , recordo haver menjat els primers “crepes” de la meva vida en aquell reco de Barcelona i com la olor d´aquests , s´estenia per tota la galeria , com també recordo la parada de vi , amb un ninot devant d´una tina més gran que ell que sostenia un odre , del que tota l´estona sense parar, sorgia un semblant de vi negre.Per cert el vi "molt bó".

Carles <socdaqui@hotmail.com> - 16/08/2005 13:46


Aquest web és fascinant!! Preguntes per una cosa i apareix qui més en sap per explicar-ho!!! Maria, gràcies per la teva resposta.

Gràcies al teu aclariment he entès perquè em vaig quedar bocabadat al baixar a Sephora, simplement era que el meu subconscient identificava aquell escenari fascinador de la infantesa però no el vaig saber reconéixer conscientment.

Per cert, no m'en surto d'aconseguir el teu article complet, però prometo buscar-lo.

Bilhana <bilhana@msn.com> - 17/08/2005 11:30


En la libreria-tienda de recuerdos de CosmoCaixa, en montjuic, hay un libro de fotos de lugares desaparecidos de bcn. Una de las fotos es de la avenida de la luz, es verdad que se parece a la perfumeria sephora, era un gran pasillo con tiendas a lado y con las mismas columnas que el sephora pero blancas.

emilio - 17/08/2005 12:28


Continuo trobant coses de l'Avenida de la Luz, com ara una cançó de Loquillo, del disc ¿Dónde estabas tu en el 77?

AVENIDA DE LA LUZ

Es un buen lugar
para acabar borracheras,
el Heartbreak hotel de mi ciudad,
el mito de ciudad sumergida,
a esta hora se se vuelve real.

Estas solo,
date cuenta
estas solo.

Avenida de la luz,
no me mires con piedad,
voy cegado por la luz
de mi libre soledad.
Y nunca fue bella la derrota,
asi como alguien la quiso pintar
y tus problemas
no importan a nadie,
ni a ti te importan los de los demas.

Estas solo,
date cuenta
estas solo.

Avenida de la luz
el desierto empieza aqui.

La podeu trobar a l'eMule:

ed2k://|file|18.%20Avenida%20de%20la%20luz..mp3|6752548|765E07E3859AD75F9E603655A989EE11|/

bilhana <bilhana@msn.com> - 21/08/2005 22:29


Recordo q el pare em portava a passejar per aquesta avinguda. Hi havia paradetes i uns "caballitus" petits. Una de les delícies de l'escursió (viviem al guinardó, i "anar a Barcelona" ho era d'escursió!)era que ens compres una galeta com de gelat (barquillos?) delicioses.
Hi havia un cine on,ja de més gran, vaig veure una peli q em va quedar a la memòria: "Quadrophenia" les bandes Mod i rockers, més o menys com explica Sant Google:


Els mods surgeixen en els anys 60 en els clubs de jazz de Londres.

Se'ls reconeix per la seva roba elegant. Jaquetes fosques i cenyides. Els pantalons millor estrets i curts. El cabell curt ben cuidat però amb aspecte despentinat. Les noies, amb minifaldilla sobre el genoll i samarretes de màniga curta.

Els encanta tot el que tingui que veure amb Gran Bretanya, els Who i la pel·lícula "Quadrophenia". Beure gin-tonic.

www.guinarda.com

guinarda - 02/09/2005 20:49


Jo també havia anat a l'"Avenida de la luz" quan era petita, i el meu record en colors de les tardes que anava amb els meus pares es el de una de les botigues que venia "Pampols" una mena de gofres, i que el meu pare sempre em comprava un. Hi havia, a la botiga, un ninot que semblava un d'aquells ninos de la Maria Carmen y sus muñecos, que no sempre em feia massa gràcia. L'ultima vegada que vaig estar aqui va ser quan tenia 15 anys i vaig descobrir que hi havia una botiga de discos de segona mà. Vaig anar-hi amb una amiga i vaig gastar-me la setmanada per comprar un single dels Beatles, el de "Strawberry fields forever". Potser aquest cap de setmana tornaré i faré una foto!

Suskiin <sus-kiin@mixmail.com> - 02/09/2005 21:33


tengo 55 años y trabajaba en la calle Estruch, esquina Fontanella, hasta los 23 años (año 1973) pasaba cada tarde por la avda. de la Luz, habia toda clase de tiendas, las últimas que subsistieron fueron las de pequeños electrodomesticos, tipo bazar casettes, radios. La mas emblemática era la ce vino Pedro Montroy Masana, cda tarde tomaba un pequeño vasito que acompañaban con trocitos de barquillo de los que se les rompian cuando hacian los creps, para que alguno lo recuerde el muñeco junto con la barrica de vino que estaba en esa tienda también aparecia en muchas fiestas de pueblos en caseta del mismo vino, desgraciadamente la avda. de la Luz fué desapareciendo al abrirse tiendas de las que decia bazares por toda Barcelona y al final solamente quedaba al cine y unos futbolines en la salida de la calle Bergara, en la salida de la calle Pelayo Balmes, recuerdo también una tienda de duplicados de llaves.

juan Prestamero <cris_juan@hotmail.com> - 07/09/2005 18:14


Crec que entre tots plegats heu donat una visió prou completa de la gairebé oblidada "Avenida de la Luz", el meu testimoni infantil és que jo feia mans i mànigues per que quan hi era a prop amb els pares s'avinguessin a passar-hi, per a mi era un món quasi màgic, les botigues em semblàvem especialment atractives i el fet d'estar sota terra els donava un encant especial. Si no vaig errat el ninot dels vins Montroy Masana abocava vi d’un odre de pell a una bota i anava vestit d’aragonès. Com que he fet una foto del local en la actualitat la enviaré per veure si “refresca” més memòries entre els bdebarnautes.

Pere Castaño <peretcs@menta.net> - 07/09/2005 19:01


Mireu que he trobat al respecte:

Antiga galeria comercial subterrània, ubicada sota el carrer de Pelai, entre la plaça de Catalunya i la confluència dels carrers Bergara, i Balmes, a la qual s'havia d'accedir per les entrades als Ferrocarrils Catalans de la Generalitat, ja que ocupava el primer pis subterrani de l'estació de plaça Catalunya. Té una extensió de prop de 2.000 metres quatrats.
En aquest passatge fou inaugurada el 1940 una de les primeres galeries comercials de Barcelona i la primera subterrània d'Europa, que portava el nom d'Avinguda de la Llum, amb un total de seixanta vuit botigues. El principal impulsor d'aquest projecte va ser Jaume Sabaté Quixal. Desprès d'uns anys de gran èxit comercial i atractiu on, fins i tot, va ser declarada lloc d'atracció de forasters i turisme per l'Ajuntament de Barcelona, inicià un període de lenta decadència i degradació. Aquest fet, juntament amb l'aparició d'un projecte per urbanitzar el "triangle de la vergonya", solar que hi havia sobre l'Avinguda, motivà finalment el tancament de la galeria al començament de 1990. El projecte constructiu "El Triangle", va aconseguir canviar la denominació del solar, conegut desprès com el "triangle d'or". Les reformes de finals dels anys noranta, van suposar la creació d'un centre comercialal, reutilitzant part de l'avinguda de la Llum per establir-hi la perfumeria francesa Sephora.
L'avinguda de la Llum, tot i que ha deixat de ser un carrer subterrani de Barcelona, encara és un espai destacat en el paisatge barceloní, que guarda darrera del mur records d'un moment històric de la ciutat.

De fotos no he trobat cap a la xarxa, llàstima!

Suskiin - 07/09/2005 21:26


Aquest text és la introducció de l'article del qual us parlaba....

També vaig tenir ocasió d'incorporar-ho a l'Inventari d'Elements d'Interés paisagístic a:
http://www.ub.es/geohum/inventari/fitxes/invt079.htm

Per cert, en aquest inventari hi han moltes més altres singularitats urbanes que vem tenir ocasió d'investigar (un company i jo) ara fa 9 anys, uf!.


Maria Xalabarder <mxala@netydea.com> - 10/09/2005 15:13


Hola amigos. Creo conveniente explicaros que mi padre y yo fuímos de los últimos que tuvimos tienda en la Avenida de la Luz. Todavía guardo una tarjeta del negocio que decía: Julio´s (así se llamaba) discos, cassetes, y olé. Como os lo digo. Mi padre se lo sacó de la manga. Eramos la segunda tienda de allí en la cual vendíamos discos de colección. Elvis, Johnny Halliday, Silvie Vartan, etc. en la cual entraban nostálgicos buscando joyas de la música. Además vendíamos cosas de todo tipo que hoy en día seria la tienda más freak de Barna. Escarapelas de pueblos, medallas militares, incluso revistas de serie z como Sukia o similares. He vivido todo tipo de anécdotas allí pues los personajes que pululaban eran inclasificables. Desde aquí les doy recuerdos a la banda que siempre venían por ahí, al garrulo que subía al altillo a tirarse a la novia mientras yo despachaba, al Mike que siempre me pedía que le regalara la cruz de hierro alemana que teníamos en venta,al Víctor que devoraba con rapidez los Sukias, al Hippy que se hacía sus porros dentro(que luego degustábamos) y se quedaba dormido dentro con su pastor alemán, a Fernando que me ayudaba a llevar toda esta historia despachando conmigo y riendo a mansalva, y a todos los que por allí calleron alguna vez a pasar el rato. Pues sí, eso además era la tienda, un punto de encuentro de personajes dispares que en apenas 30m2 hablaban, bebían, fumaban, etc. Había tardes que se reunían hasta 8 o 10 personajes. De vez en cuando me volaba algún disco, por cierto Emilio aver si me devuelves el EP de Bill Halley tio perro...que tiempos aquellos...Rock and Roll, birras,motos y chicas...bueno, algunos todavía no lo hemos dejado...Adéu.

Julio - 14/09/2005 17:21


Quina plaga els col•legues del Julio! Està clar que aquestes galeries van ser un món apart i força “subterrani”... ahir mateix un amic m’explicava una història viscuda al urinaris (també hi havia un servei públic, dels pocs que anaven quedant a Barcelona) que no cal que expliqui, per allò de “l’horari infantil”... I, tal com altres dels comunicants, recordava amb fruïció les galetes, que pel que veig devien ser unes neules plegades en forma de ventall i és curiós per que jo no ho tinc present, deu ser per que no he estat mai llaminer.

Pere Castaño - 14/09/2005 17:53


Pere :com diu el teu amic,eren un semblant de neules en forma de ventall (formava un angle de 45º) amb un estil dels "crepes","Pampols", "gofres" ,com li vulguem dir , pero tothom segur que recorda l´olor que envaïa tota l´avinguda.També crec recordar, que els WCs estaven en el soterrani que hi habia a la plaça Catalunya-Porta de l´Angel, no recordo cap a l´avinguda de la Llum
Carles øƒ

Carles Ferrer - 14/09/2005 18:15


Pot ser, el de la pixera era el meu amic, no pas jo... però ho deia molt convençut, preguntem-ho al Julio?

Pere - 14/09/2005 19:24


Amic Carles, el documentat periodista J.M. Huertas Claveria parla així de les galeries: -Hi havia un cinema, uns futbolins, uns urinaris amb fama de ser lloc de cites i, sobretot, una olor molt forta d'un tipus de galeta que es feis amb pasta de neula...

La cita és d'un llibre seu "La Barcelona desapareguda" i ve il·lustrada amb una foto (feta durant un acte oficial)que ho identifica sense cap dubte amb els baixos de la perfumeria Sephora actual.

Pere, altra vegada - 14/09/2005 19:28


Doncs, a veure si el disc dels Beatles que hi vaig comprar va ser a la botiga Julio's!!! Encara el tinc. He anat a buscar-lo al recó dels records i va ser comprat l'agost de 1981 (com als llibres, acostumo a anotar la data de compra)

Suskiin - 14/09/2005 20:54


Hola amiguetes. No resisto la tentación que contaros alguna historia vivida allí abajo...de momento puedo contaros que el olorcillo o mejor dicho hedor que se sentía en alguna altura determinada de la avenida mayormente provenía de borrachos que campaban a sus anchas o algún sin techo que en la época que estuvimos dormian allí. Tristemente recuerdo por entonces a una mujer muy mayor anciana diría yo, que se movía a lo largo de la Avenida embutida en sus sucios ropajes y carecía de calzado, el cual sustituyó por varias bolsas de plástico anudadas al tobillo. Una vez pude ver con lástima y estupor que la mujer se paró repentinamente de su paseo sin sentido y apoyándo una mano en las sucias columnas, se abrió de piernas ligeramente y en pie comenzó a orinar tal cual...Triste historia la verdad. Para alegrar un poco el cotarro os cuento que por la tienda aparecía un personaje que todo el mundo conocía como "el sevilla", al que el alcohol había hecho que deambulara subterraneamente por allí, y de vez en cuando se oía griterío era que el sevilla con la cogorza había caído de cara en el mero suelo siendo traído a nuestra tienda donde era sentado, curado, etc. Que decir tiene que las batallitas que contaba previa donación por nuestra parte para sus vinos eran de aúpa. Pero lo más impactante que he visto de esta índole, fue un sin techo que iba caminando entre las columnas despacio, con parsimonia. Tendría nuestra edad más o menos. De pronto se paró en una columna y mirándonos fijamente pues nosotros estábamos tomando el "aire" fuera de la tienda, comenzó a restregar sus dedos por la columna y lamiéndoselos seguidamente una y otra vez...y es que un mozalbete que por allí pasó esclafó su chocolatina en la columna anteriormente.En fin, para que hablar del cine porno con las putas y chaperos que teníamos clichados y pasaban así las tardes. Me queda alguna historia más en el tintero pero por el momento creo que ya está bien. Por cierto Suskiin, el disco de Beatles muy probablemente lo compraste aquí aunque también había otra tienda de discos. La verdad es que de Beatles teníamos varios EP´s y singles. Nuestra tienda estaba enfrente de la de electrodomésticos y casi al lado del bar. Saludos.

Julio - 15/09/2005 20:50


Aquesta pàgina és una mena de "bagul dels records", és curiós com pot sobreviure un racó desaparegut en la memòria de les persones. Em fa pena veure el seu espai convertit en un supermercat d'olors, suposadament seductores, per que a mi em maregen i les poques vegades que hi he hagut d'entrar -la darrera per fer la foto que vaig enviar a Bdebarna- he recordat la còmica escena de Mr. Bean en uns magatzems, a la secció de perfumeria, i que acaba creuant-la per terra per evita empassar-se les ofensives aromes.

Segur que si ara algú refés una mena de galeries sota terra a Barcelona, aniria tot déu a comprar i deambular-hi altra vegada... En el fons som una mica ximplets i infantils.

Pere Castaño - 16/09/2005 00:10


Aquest és un missatge per en Julio, un dels últims botiguers de l'Avenida de la Luz. Bé, ja que hi som des de Bdebarna aprofitem per saludar-vos a tots però ens agradaria que, si llegeixes això, Julio, deixis el teu e-mail o ens escriguis a info@bdebarna.net per dir-nos com podem contactar amb tu. Com sabeu, a Bdebarna fem una secció dins un programa de ràdio. Tenim en projecte participar en un programa de televisió (us ho anunciarem properament), i parlarem probablement també d'aquesta avinguda. Així doncs, ens aniria molt bé conèixer l'experiència d'algú que hi ha treballat. Gràcies a tots i ens seguim trobant a les Històries de Bdebarna.

Bdebarna <info@bdebarna.net> - 21/09/2005 19:08


Wenuuuu... la TV ja són el que en diuen "palabras mayores", no? Caram, caram... felicitats!

Mi K - 21/09/2005 23:30


Gràcies, Mi k. No ho propaguis però la idea és estendre la conspiració bdebarniana i omplir la ciutat de gent amb càmares de fotos i quaderns de notes, mirant dissimuladament totes les tendes, cases i cantonades de la ciutat. El nostre objectiu fatal és omplir al ciutat de conspiradors... ;)

Marta - 22/09/2005 15:27


tu ho has dit "omplir la ciutat de conspiradors"... però si tothom fa fotos, a qui faran fotos? quines notes prendran el dia que tothom prengui notes?

joan - 25/10/2005 01:46


Jajaja... fa gràcia l'imatge d'una ciutat de gent fent-se fotografies els uns als altres.

Marta - 25/10/2005 14:29


No té res d'extravagant... gairebé sempre fem les fotos a "altres".

Set-ciències - 25/10/2005 16:38


Hola, gent. He estat gaudint una bona estona amb els comentaris.

Per si us interessa, la cançó de Loquillo y Trogloditas va donar lloc també a un videoclip, del 1984, que segurament us agradarà veure, ja que a banda del cine, ja convertit en sala X, el famós rocker es passeja per l'Avinguda, i es veuen detalls de la Marilyn que hi havia a la porta de la botiga de discos (Julio, era la vostra?) o inclús el bar per dins (en Loquillo es juga unes monedes a la tragaperres). Aquest videoclip està inclós en els DVD recopilatoris de Loquillo y Trogloditas.

Després del tancament, fora del Sephora va quedar l'extrem sud (cine inclòs), per la qual cosa fins fa uns 5 anys es podia veure l'aspecte original extern del cine (taquilla amb anunci "Aire acondicionado Carrier" inclosa) i de l'òptica amb parets negres ("Gafas de sol desde 500 pts."). Posteriorment, van pintar-ho tot de blanc, per dissimular respecte la resta d'equipaments (allò és accés a l'estació dels FGC) i fa poc que la porta del cine ha estat directament el·liminada.

Tot i això, en aquella zona les columnes continuen sent grogues, i l'òptica, tot i estar pintada de blanc, existeix; potser us fa gràcia entrar-hi per veure-ho i fer-vos una idea de com era.

El bo i millor, per això, és aconseguir el videoclip de Loquillo y Trogloditas.

Fran <franek@vallsciutat.org> - 08/09/2006 13:01


Amics,
Jo vaig ser habitual visitant de l'avinguda de la llum on anava al barber , menjava els "barquillos" regats amb ví de Montroy Pedro Masana i comprava cartutxs a Beristain.
Era una avinguda de somni on hi havía de tot i ens resguardavem del fred a l'hivern.
El senyor Castaño ha encetat una historia al respecte, presidida per una foto del que queda de l'avinguda. Unes columnes embrutades de negre y blanc son l'únic vestigi vivent allí.
Les histories que aquí s'expliquen per tanta gent son el viu missatge del que vàrem viure, dels nostres records de joventut.
Joan Macià Prat


Joan Macià Prat i Casanovas <joanmacia4@joanmacia4.com> - 01/01/2007 15:03


Jo creia que no més n´hi havía una de historia encetada per el senyor Castaño i àra em dono compte que el senyor Bilhana n´hi tenía una de primera Avenida de la Luz.
Gràcies també al senyor/a Bilhana per haver remogut tant agradables records.

Joan-Macià Prat i Casanovas <joanmacia4@joanmacia4.com> - 03/01/2007 13:28


Teniu el videoclip de la canço del Loquillo en aquest link:

http://www.youtube.com/watch?v=K0h69mtTd5Q

50Hz - 07/01/2007 01:03


MOLTES VEGADES ME HAVIA PREGUNTAT QUÉ S´HAVIA FET DE "L´AVENIDA DE LA LUZ"...I L´ALTRE DÍA VAIG ENTRAR AMB UNES AMIGUES AL SEPHORA, ESTAVA CANSADA I AL RECOLSAR-ME EN UNES DE LES COLUMNES, HEM VAIG QUEDAR BOCABADADA. HEM VINGUEREN MOLTS RECORDS DE L´INFANTESA.... EREN LES COLUMNES DE L´AVINGUDA. ALGÚ S´ENRECORDA DE LA OLOR D´AQUELLES GALETES? D´AQUELLES BOTIGUES?
CADA DIUMENGE ANÀVEM A VEURE LES MATINALS INFANTILS DE CAVALL FORT AL ROMEA I DE PUJADA CAPA SARRIÀ PASÀVEM PER L´AVINGUDA....QUINS RECORDS

MERCHE - 07/02/2007 21:29


Merche, gràcies pel link això si que és tornar a viure, quants records, tantes sensacions arraconades, em veia altre cop passejant pel passadís entremig d’aquelles botiguetes, per les columnes i recordant l’olor tant especial d’aquelles galetes, ufff com passen els anys.

MARI-CARME S - 20/04/2007 09:59


Hola a tots,
He gaudit molt amb els vostres comentaris. Jo també havia passat per l'Avinguda de la Llum de petit, tot i que moltes coses no les recordo. Només la botiga de còpies de claus, una botiga d'òptica, els lavabos molt pudents i l'enorme i antic bar que tenia una barra de fusta desgastadíssima, prop de la sortida de Balmes/Vergara. Una vegada vaig sentir dir que en una de les sessions del cinema quan ja era X, un dels espectadors va morir d'un atac al cor de resultes de les emocions, i es va quedar sec allà mateix. Per cert, que el bar crec recordar amb exactitud que va restar obert fins a estiu o finals del 1990.

Saludos, Jaume.

Jaume - 07/06/2007 19:33


Bona dada, Jaume. Jo volía saber quan và tancar aquell bar.
L'olor dels "barquillos" es inoblidable per a mí i la bota inesgotable del "baturrico" que abocava el ví.
L'escalfor els díes de fred, feia que allí, en aquell indret nostàlgic, molts de nosaltres hi vivíssim il.lusions i també tristors, entre aquelles columnes.
Una de la llarga série de pèrdues per a la nostra ciutat que massa ràpid passa plana de l'història.

Joan Macià - 07/06/2007 21:00


Vull fer esment de la frase amb que Bilhana tancava el seu post després d'obrir una de les històries que més m'han colpit: "Avenida de la Luz".

"Sabeu per qué la van tancar?"

Es una frase entre incrèdula i nostàlgica. Dita per qui no entén rés de les millores de la ciutat.
Quínes millores? Entregar els millors espais (Rda. Sant Pere als xinesos)a empreses que no vàren començar aquí.

Ja m'explicareu quina gràcia té comprar un mocador a 0,002 euros....jo crec que t'encostipes més !!

L'Avinguda de la Llum la van tancar perqué no hi va haver ningú amb els pebrots suficients per a suportar la pressió de diners i interessos.

D'aquests en tenim uns quants àra...que farien qualsevol cosa per a ser ministres. I a més, s'els veu el llautó clarissimament.

Joan Macià - 29/06/2007 20:31


Joan, no es tracte de tindre mes o menys pebrots.

Tu que hi anaves molt, segons expliques, no te na donaves que les botigues anaren caien una a una, que es degradava i que a les acaballes, això si que es veritat, tenies que tindre pebrots per endinsar-te a la Avenida de la Luz i creuar-la de un costat al altre.

El botigues van tindre que tanca, perquè no hi anava ni d.., es van queda, desfasats, antiquats i anacrònics i no poseu amb dubte la seva professionalitat.

Pebrots segur que en tenien pro diners per aguanta?

La proba està, que hi han botigues, amb molts anys que poden aguantar el pas del tems i d'altres que per desgracia Glu. Glu.

Ah !..... i quant varen tancar el xinesos encara no sortien de xina.

Ivan - 29/06/2007 20:41


Era un lloc especial, hi havíem anat al cine amb la iaia, recordo l'armeria, el fotògraf, les altres botigues i les columnes ... i també recordo al catedràtic de Zoologia de la facultat, D. Gadea, que cada any ens explicava l'anècdota de que quan eren estudiants universitaris anàven a "la avenida de la Luz" a lligar amb "las modistillas". O sigui que ja era un lloc de trobada des de la postguerra.

Ignasi Ripoll - 29/06/2007 22:11


Ivan, estic d'acord amb el que dius i també en la degradació que s'hi obrà allí.
Tot i aixó, si tu estàs al timó de la teva ciutat, pots fer-hi alguna cosa.
Pots endreçar les coses.
"L'Avenida de la Luz" no era un lloc qualsevol: Molta gent hi và viure alegríes i dolors i àra , nostàlgies.

Qué et sembla si algú (no n'hi ha gaire de politics espavilats) per tal de conservar-la en bon estat, hagués fet una espécie de plan "renove" i a aquelles botigues atribulades, els hagués facil.litat uns crédits tous per a reformes?.
I si, "rizando el rizo", algú hagués pensat en posar-hi un parell (només dos!!) guàrdies urbans que preservessin la bondat del lloc?.

I si, per tal d'incentivar-ne les visites, per cada tant de compra a les galeries, es donés un bitllet de tren de Sarrià gratuït?

Jo penso igual que tú, Ivan; que aquelles botigues patíen i feien prou en subsistir , però també crec que amb una petita empenta, qui està acostumat a patir, surt endavant tard o d'hora.

Joan Macià - 01/07/2007 08:36


Be jo vaig entra a treballa al Cine Avenida de la Luz,al 1944 i vaig jubilarme al 1990 van se 46 anys de estada en aquesta Avinguda,si algu vol sapigue coses amb molt de gust o intentare ara ting 82 anys i encara recordo moltes coses

joan - 02/08/2007 10:25


Benvolgut Joan,
El saludo ben cordialment i li faig saber que he posat una contestació al seu comentari en la história "Avinguda de la llum 3: La llegenda continua..."
on li demano que ens expliqui les seves experiencies.
A més, tal vegada Laura Rahola i Marta Torres, creadores de Bdebarna li vulguin fer algunes preguntes al respecte.
Moltes gracies per entrar.
Joan Macià

Joan Macià - 02/08/2007 13:41


La Avenida de la Luz fue uno de los lugares de Barcelona que mas popularidad tuvo desde el mismo momento de su inauguración.
A mi entender las causas que originaron este éxito fueron las siguientes:

1º Los años de la posguerra se caracterizaron por su carácter gris y deprimente esto agravado por las dichosas restricciones eléctricas que desde el año 1942 ensombrecieron mas, si cabe, el ambiente barcelonés. Cuando entrabas a la Avenida de la Luz el cambio era espectacular allí todo era claridad, iluminación y animación parecía como un pequeño paraíso en medio de las sombras exteriores.

2º En aquel tiempo había en Barcelona multitud de soldados procedentes de todos los rincones de España y también gran número de chicas dedicadas al servicio doméstico, los unos y las otras tenían su punto de encuentro en la Plaza Cataluña y en ella la Avenida de la Luz fue el sitio preferido para sus entrevistas.

3º Era terrible el frío que reinaba durante los inviernos en Barcelona y en cambio en la Avenida de la Luz siempre encontrabas una temperatura agradable, esto también sucedía en las estaciones de metro quizás por estar bajo tierra no dejaba que el frío penetrase.

4º Cuando tenias que llamar por teléfono fuera de Barcelona debías solicitar conferencia con la localidad con la que querías comunicar para ello se acudía a los locutorios de Telefónica y el que mas se utilizaba era el de la calle Fontanella, como las demoras para conseguir la conferencia podía ser de varias horas se pasaba mejor bajando a la Avenida de la Luz a esperar.

Podría estar explicando muchos mas detalles de estas galerías pero no quiero hacerme pesado, si alguien está interesado que lo diga y en un próximo post continuo con los recuerdos.

Saludo.

José Mª - 16/08/2007 07:51


José Mª: justa la fusta.
Lo que dices es exacto.

Lletraferit - 16/08/2007 16:42


José maría,
No sólo estamos interesados sino que te agradecemos el tiempo que dedicas a contarnoslo.
Adelante, por favor.
Joan Macià

Joan Macià - 18/08/2007 02:19


Pues volviendo a los recuerdos os comentaré que cerca del cine existía una tienda cuya fachada reproducía la parte delantera de un carro de comediantes con chimenea y todo que obviamente solo era de adorno.
Esta tienda pertenecía al caricaturista BON, seudónimo de Romá Benet; el cual fue muy conocido durante la Exposición Universal de Barcelona del año 1929 ya que allí si que se presentó con un carro auténtico y lo aparcó en un lugar visible, siendo sus caricaturas muy apreciadas por los numerosos visitantes al certamen.

Otra de las tiendas pertenecía a la Academia CCC que impartía innumerables cursos de distintas materias pero solo por correo; en aquel tiempo era bastante habitual este tipo de enseñanza y casi encima de la Avenida de la Luz en la calle Pelayo existió la Escuela de Radio Maymó, la cual tuvo mucha fama y enseñó los principios de la radio a numerosas personas de toda España.

Por motivos generalmente económicos muchos estudiantes tenían que simultanear estudios y trabajo, por ello se creo el sistema de enseñanza libre que oficialmente se conocía como “Enseñanza con dispensa de Escolaridad”. El centro mas importante que ofrecía esta forma de estudio fue la Escuela de Peritos Industriales de Tarrasa y gracias a este sistema y a esta escuela fuimos miles los jóvenes que pudimos tener acceso a las enseñanzas técnicas universitarias. Sin embargo esta forma de estudio tenía un problema, entre otros muchos, muy importante y era que el estudiante acudía a centros nocturnos que impartían las asignaturas de la carrera que cursaba, pero los exámenes tenían lugar en la Escuela de Tarrasa y el catedrático de cada materia que los realizaba no había tenido ningún contacto con el alumno durante todo el curso, quiere esto decir que te jugabas todo un curso a una sola carta.
El número de asignaturas era bastante numeroso por lo que las pruebas, que se realizaban en Junio duraban toda una semana y el sistema de transporte empleado eran los Ferrocarriles de Cataluña y la estación la de Plaza Cataluña debajo de la Avenida de la Luz, quedando, al final de este periodo, agotados tanto física como mentalmente y para olvidar las penas era costumbre, al menos entre mi grupo, ir a tomar una copa de Sidra fresca en uno de los dos bares que existían en la Avenida, con esto ya nos considerábamos satisfechos, el bolsillo no daba para mas.

Tengo mas recuerdos pero ya los expondré en una próxima entrega.

Saludos cordiales.

José Mª - 19/08/2007 11:10


Recuerdo muy bien Radio Maymó y CCC, pasaba por delante a menudo ya que estudié un par de años en la Academia Práctica de Pelayo chaflán Balmes donde un profesor con bata blanca más parecida a la de un farmacéutico nos impartía la "partida doble".

Efectivamente yo, como usted, usaba el calor de la Avenida de la Luz como lugar de reposo y ocio cuando la mente se desbocaba un poco.

No recuerdo precisamente al caricaturista Benet y es por ello por lo que le agradezco ésta nueva aportación.
Que no sea la última!

Joan Macià - 19/08/2007 21:12


La Escuela Radio Maymó es proposava que "las ondas hertzianas penetren en todos los hogares de España".

El sr. Maymó postulava que "si de verdad siente Vd. vocación por tan maravillosa ciencia (la Radio), no desmaye en sus estudios" i recalcava sempre: "Al éxito por la práctica".

La lliçó pràctica núm. 32 del seu métode, diu: "Un pintor al contemplar su cuadro admira extasiado su obra terminada. Un compositor sueña al escuchar la ejecución de su partitura. Un ebanista se siente satisfecho al ver su realización terminada con acierto. Sin embargo, todo ello no puede compararse a la sensación especial de asombro feliz que experimenta el Radiotécnico ante su receptor, cuando después de haber colocado ordenadamente una colección de accesorios inertes, sin vida, hace surgir de sus entrañas la voz humana, la música, transportada misteriosamente a través de miles de kilómetros. Depósito legal B.9048 1958".

Lletraferit - 20/08/2007 08:44


Com a radioafeccionat des de fà una pila d'anys (EA3-DAE)vaig gaudir molt de temps del plaer de transmetre la meva veu a través de les hertzianes. El meu contacte més llarg va ser a Austràlia amb un senyal de 5+9 i un altre amb Moscow 5+8 de smiter.

Radio Maymó il.lusionava els joves a ser técnics i molts somiaven en ser estrelles de la radiodifusió, molt important aleshores.

Com l'Avinguda de la Llum, una referéncia d'aquells carrers entranyables.

La teva explicació, notable, inclús amb "depósito legal" ! Wow

Joan Macià - 20/08/2007 09:37


Dos parents meus eren radiotècnics diplomats per Radio Maymó.
I un vei de casa, també ho era.

Jo tant sols soc fotógraf diplomat per Ceac.

Quelcom és quelcom.

Lletraferit - 20/08/2007 10:49


En aquest moment crec molt just felicitar al senyor Bilhana, doncs la seva primera història a Bdebarna sobre l'estimada "Avenida de la luz",no solament ens ha animat a obrir noves històries sobre l'avinguda sino que ha superat ja els 50 comentaris. Enhorabona!

Joan Macià - 23/08/2007 12:47


M'han encantat totes les evocacions de "la Avinguda de la Llum." Jo recordo molt especialment la botigueta on feien aquells
creps doblats per la meitat amb una mena de neulers de ferro i la sensacional i llaminera flaire que desprenien. I la claror, i
la caloreta que hi feia a l'hivern.
A més de Radio Maymó, recordo també, com espai emblemàtic, l'anomenat "Pasaje de la Indústria," que enllaça el carrer
Trafalgar amb el carrer més alt de sant Pere. Hi havia una restellera de botiguetes -rellotger, merceria, una on collien els
punts de les mitges de nailon (reconstituien el que anomenavem "carreres"), etc.- i una botiga gran que venia espardenyes.
De nit es tancava mitjançant unes portes molt grans. Més cap al Salón Victor Pradera (actual passeig de Lluís Companys) hi
havia el passatge de Sert, sempre tancat, que actualment està de moda pels "lofts" que s'hi habiliten. El de la Indùstria era
molt freqüentat per anar de la Ronda Sant Pere i encontorns al mercat de Santa Caterina, i als carrers que hi baixaven en
sortir del passatge s'hi arrengleraven tot de dones amb faldilles llarges que venien pa d'estraperlo. Encara existeix però no
sé si de dia resta obert. De tota manera ea un lloc més aviat llòbrec i feia olor de pixum.

Ció R. - 11/11/2007 23:30


Moltes d'aquestes coses que diu,Ció, resten encara en la meva memòria.
Jo, com a téxtil, m'hi atansava moltes vegades a aquells indrets.
L'estimada avinguda ha donat i està donant per a diverssos posts.
Inclús tenim entre nosaltres el senyor Joan Kleber que hi va treballar 40 anys, concretament en el cine.
Salutacions

Joan Macià - 12/11/2007 07:25


Hola!

M'he entretingut molt amb els 53 comentaris... Jo afegeixo unes constatacions ben recents:

Arran d'unes reformes recents als FF.CC. (exactament a les dependències que hi ha a la sortida cap al carrer Vergara) he pogut veure, a través d'una porteta oberta, les despulles de l'antic cinema Avenida de la Luz... No en queda res... l'han desballestat tot, però encara s'endevina l'estructura de la sala i l'espai en què hi havia la pantalla. Tot plegat emergeix ben fantasmagòricament d'una foscor paorosa.

D'altra banda, just a mà esquerra, segons accedim al vestíbul des del carrer Vergara, hi ha també un "salón recreativo" (amb cartell inclós) semi-tapiat per una porta grisa que, alguns matins, tenen entreoberta.

Per acabar, fixant-m'hi bé, també he vist una espècie de botiga (amb esglaons i aparadors) que està camuflada totalment sota una mà de pintura blanca que la submergeix en la blancor de les rajoles que l'envolten... de manera que passa desaparcebuda al personal poc atent i atrafegat que cirucla pel davant.

Salutacions,

Dídac Hurting - 09/04/2008 19:19


Amic Dídac, benvingut a la nostra "Avenida de la Luz".
Busca al cercador de bdebarna- per aquest ordre -i de ven segur fliparàs.
Avinguda de la llum.
Avinguda de la llum 2.
Avinguda de la llum 3, la llegenda continúa.
Avinguda de la llum 4 pas a pas.
Salutacions.

poli - 09/04/2008 20:16


Ooooostres!! Que bé... No sabia que continués la informació sobre l'Avinguda de la Llum :-D

Salutacions,

Dídac Hurting - 10/04/2008 12:20


Dídac: Poli té raò. Cerca una miqueta i de ben segur encara oloraràs els "pampers" i sentiràs l'escalforeta de l'avinguda. En preparem una de bona.

Joan Macià - 10/04/2008 20:11


No em puc estar de tornar a escriure a la primera Avenida...
Joan còm va tot?.

poli - 10/04/2008 20:19


Il.lusionats per aquest Retorn a l'Avinguda de la llum.
Avui he rebut un missatge de veu de l'estimat senyor Kleber i demà li trucaré per quedar.

Demà també una nova reunió per a l'estratègia i els detalls de la visita. Tant de bò poguem muntar-la ben aviat!

Joan Macià - 10/04/2008 23:18


Com teniu el tema de la visita??

Salutacions,

Dídac Hurting - 13/04/2008 18:22


Dídac, Estem tenint reunions amb FGC i tot i que a nivell de documentació ens donen informació i notables explicacions históriques, els espais a visitar no estan molt ben acondicionats que diguem i aixó ho fà més complicat.
Som , però, en la intenció de coordinar-ho i al mateix temps fer-ho de manera que no voli la perdiu.
Seguim.

Joan Macià - 14/04/2008 08:41


Yo recuerdo con nostalgia, yo tenia 12 o 13 años , que junto con mis 2 hermanos mi padre nos llevaba muchas veces, a la avenida de la luz y nos encantaba. Echabamos unas monedas en las maquinitas, que tiempos aquellos. y tambien me acuerdo , que me encantaba las atracciones del apolo, la gruta de la boca, pasabamos un miedo pero disfrutabamos y todavia ahora que tengo 45 años siento nostalgia , lo que daria por volver a la infancia ,aunque  fuera por unos  ratos.           

 

Belen. 9/10/2011

belen <mariabelensalvador@yahoo.es> - 09/10/2011 21:24
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010