Portada » Eixample

La Lencería Casa Macià

LLOC: Ronda Universitat 35 (Eixample)
DATA: Diumenge, 31 de desembre de 2006
AUTOR: Joan-Macià Prat i Casanovas joanmacia4@joanmacia4.com


Volía parlar d' "Empreses catalanes centenaries, oblidades"
Especialment de la nostra que potser recordareu "Lencería Casa Macià,S.A." , botigues a Tapinería 44, Fontanella 7 , Ronda Universitat 22 i Ronda universitat 35 (també Pau Casals 13 en els anys 70, quines portes vàrem tancar un trist i calorós Agost de 1994.
Després de més de deu anys i en veure cap reconeixement per part de la nostra administració ciutadana ni de la Generalitat em vaig decidir a fer alguna cosa en memória de la nostra estimada empresa familiar.

El meu besavi, En Marcià Prat i Ribera (li deien Macià i per aixó và utilitzar els seus "coneixements de marketing" per a posar-li el nom Lencería Casa "Macià"), la và fundar l'any 1890 unint-se amb un soci a qui després và comprar la part i adquirint uns terrenys a Les Franqueses a la Vidua Tolrà.

Ell và ser un dels catalans que và fer creixer el nostre país, però discretament, sense xivarri, và tenir inclús un carrer al poble, cosa que no li agradava gens, especialment quan a les processons de Setmana Santa el mossén deia el recorregut passant pel seu carrer.

Escrivint en aquesta bona iniciativa "Histories de Barcelona" crec que es el millor que puc fer per a que Lencería Casa Macià,S.A. ocupi un lloc en la nostra memória histórica.
Ben certament com es ben palés, no forem de les empreses centenaries "oficials": Les que vàren saber estar a prop del poder per obtenir aquest reconeixement, o quines pagaren sengles guardons en preparades celebracions publicitaries.
El meu besavi mai no ho hagués permés. Som nosaltres, jo particularment, qui voldría retre-li homenatge a aquest senyor modest, mig pagés amb espardenyes, qui, quan và posar la primera botiga al carrer de la Tapinería número 44 i li van dir que estava boig, digué "Amb les engrunes de les grans botigues téxtils, la meva familia i jo....viurem...".
La seva empresa và durar 115 anys.


També diré que disposo de documentació, fotos , cartells publicitaris de Junceda i altres coses que poden il.lustrar i "enllustrar"el que dic. http://www.joanmacia4.com/cat/galeria.php?idf=88

Moltes gràcies pel vostre temps en llegir-me.
Atentament

Joan Marcià Prat i Casanovas
joanmacia4@joanmacia4.com
www.joanmacia4.com

49 comentaris


Sr. Joan-Macià, les nissagues com la vostra son les que han fet la història més intensa de Catalunya.

Juntament amb aquells viatjants de les dues maletes plenes de vetes-i-fils, randes i botoneria... que anaven 'corrent' els gèneres per tota la peninsula -amb tren i cotxe de linia- i s'estaven un mes fora de casa.

Per favor, vagi posant-nos aqui uns retalls de la seva història.

Lletraferit <marrugatj@telefonica.net> - 31/12/2006 21:47


Senyor Lletraferit, No sé quí es vosté però sí que sé de la seva sensibilitat.
Quan parla dels viatjants de dues maletes plenes , vosté está parlant d'un senyor que es deia Antoni Pascual, que và ser viatjant de Casa Macià fins als 70 i molts anys, que es quedava a Galicia a passar el Nadal i cridava la seva dona que hi anés a passar-lo amb ell perqué "tenía molta feina". Ell va ser el meu mestre, el meu amic, el meu confident. El vaig gaudir com a company de viatje, doncs em presentà cents de clients, era admirat i estimat. Quan era de viatje....ell era la Casa Macià !
una abraçada!
Joan Macià Prat
joanmacia4@joanmacia4.com

Joan Macià Prat <joanmacia4@joanmacia4.com> - 01/01/2007 14:39


Amic Joan,trencant el meu costum quan em dirigeixo a algú que no conec personalment,permetem que et tutegi.La teva història m'ha omplert de tristor i alegria a la vegada i si puc i sóc capaç m'explicaré.
De tristor perqué la desaparició d'empreses com la que tu fas referència, i tantes altres menys conegudes, no fa més que reflectir el poc que es valora l'esforç personal i familiar posant per davant sempre els valors esperituals als económics.Molts som els que encara recordem,i trobem a faltar, la familiaritat i tracte d'aquelles botigues de barri,pesca salada,espardenyeria,forn de pa,bodega on si important era la qualitat del que veníen no menys important era el petar la xarradeta amb la sra.María o el sr. Josep de torn.
Tu em parles de la desaparició de una empresa com Lenceria Macià jo com artesà de la fusta et podría esmentar centenars de petits tallerets,també familiars,que no han pogut resistir l'allau de producte d'importació de païssos on l'explotació del home per l'home es pràctica comú i si m'apures protegida.
L'alegría me la dona el poder copsar que encara hi ha gent que és capaç d'emocionar-se recordant un passat que honora a qui els han precedit.Eran uns altres temps no sé si millors o pitjors,però com diu la cançó,eren els nostres,i tot i gaudin dels actuals no puc per menys que sentir enyorança,encara que només sigui perqué era més jove.

Enric - 02/01/2007 21:41


Enric, Moltes gràcies per l'email que has escrit, que es un cant a tota aquella bona gent que no entenía de corrupció, de vilencia, de malfactors: Només de fer bé (i molt bé) la seva feina senzilla de cada día.
Nosaltres en teníem a Casa Macià molta de gent així; que consideráven l'empresa com a seva i era molt fàcil veure-ho només per com la defensaven davant les adversitats i lo orgullosos que n'estaven. N'hi ha molt poca de gent així en el mon del comerc àra i es perqué ens l'han tret aquest tarannà.
Enric, mentre hi hagi gent com vosté i com la majoría de les persones que escriuen amb emoció en aquesta web histórica i nostálgica, vol dir que encara no està tot perdut. Encara hi ha sentiment, sensibilitat i amor cap a les nostres coses.
I ahir mateix, passejant per "l'avinguda de la llum", àra perfumería, el vaig notar aquest encís del passat(hi ha un tema al respecte aquí, encetat per el senyor Castaño). Hi anava moltes vegades a descansar i pensar en les coses de Casa Macià.
Crec que la nostra sort, Enric, es haver conegut aquests comerços i, sobretot tanta i tan bona gent.
Salutacions
Joan Macià Prat

Joan Macià Prat i Casanovas <joanmacia4@joanmacia4.com> - 03/01/2007 12:35


Aquest és un comentari adreçat a tots els que esteu enriquint la present "història" amb els vostres comentaris nostàlgics. Si teniu ganes de passar una bona estona -i llagrimejar una mica, potser- maniobreu per que algun Rei Mag us porti aquest llibre: "Botigues històriques de Catalunya" de Carles Carreres, editat per Angle i Caixa Manresa. Ja ho sé que en aquest cas parlem de fabricants, però és que el teixit soci-econòmic de Catalunya es completava (i encara és així, en gran part... a veure si ho fem durar) amb una xarxa distribuïdora i de venda al detall modèlica per la especialització i el servei, sense la qual els antecessors del senyor Joan-Macià no haurien estat viables.

Si malgrat les insinuacions i pistes escampades entre tots els vostres parents, amics i deutors, no us en sortiu, feu-me cas i regaleu-vos-el vosaltres mateixos. Jo em penso que ho tinc ben encarat i serà molt que no me'l portin, ja l'he fullejat davant dels morros de tots els meus possibles "reis", tot proferint estentòries exclamacions d'admiració... és un mètode que no sol fallar. Encara hi sou a temps, proveu-ho i ja m'ho sabreu dir...

Pere Castaño - 03/01/2007 13:23


Genial comentari, senyor Castaño !
Jo ja l'he vist i faré us de la seva estratégia. Lamentablement nosaltres no hi sortim però els qui si hi son presents son una auténtica mostra de les millors i més antigues botigues de la nostra ciutat i representants del tarannà botiguer de barcelona i Catalunya.

Joan-Macià Prat i Casanovas <joanmacia4@joanmacia4.com> - 03/01/2007 14:32


Es penos, no poguer fer res mes que llegir llibres.
El patrimoni,(vui creure que es de tots, encara que privat) mentres es va perden.

Kim - 03/01/2007 19:27


Kim, comparteixo amb vosté aquesta pena però em quedo amb la seva frase que estimo esplèndida: "El patrimoni,(vui creure que es de tots, encara que privat)". Molt encertada consideració. Una botiga que es perd es d'algú...però patrimoni de tots que es perd....es perd el dret meravellós de entrar-hi , de comprar-hi i de tractar amb persones que SI saben el que es un comerc seriós i treballador durant moltes hores.Gràcies.

Joan-Macià <joanmacia4@joanmacia4.com> - 03/01/2007 19:51


Que arriba a ser bonica la Nuit,ni el mes minim comentari sobre el llibre "Botigues històricas de Catalunya" que ella ja habia recomanat el 21/12/2006 a la història "Quina llastima".Perdona amic Pere la puntualizaçiò, pero al Cesar lo que es del Cesar y Dios en casa de todos.

Kim - 04/01/2007 01:06


Collons, Kim, perdonat... Però, que suggereixes? Que la Nuit em porti als tribunals per usurpació de la propietat intel•lectual? Aquí no competim per ser el més ràpids, ni els més ben informats, ni els més llestos; vaja, això em semblava a mi! Son dues històries diferents i si creiem que s’hi escau una mateixa informació complementària, doncs la incorporem, i ja està. D'això se'n diu "pixar fora del test".

Pere - 04/01/2007 13:18


Amic Pere, que un Rei Mag et porti el llibre i jo li damano un punt de mira, amb laser(te mes precisiò), per no tornar a pixar fora.

Kim - 05/01/2007 11:44


li demano, no damano

Kim - 05/01/2007 13:01


Bocí d'historia 1:
Després d'uns anys de bona marxa a la botiga, començà per a la nostra empresa l'interés per l'hostalería i la restauració que và coincidir amb l'arribada del turisme a Barcelona coincidint amb l'Exposició Universal.
Aprofitant la magnífica técnica dels telers "Jacquard" que permetíen, mitjançant aquestes màquines i cartró perforat,transmetre a la roba els més variats dibuixos. Es và pensar en posar-hi els "lemes" i noms d'hotels i restaurants. Així,Lencería Casa Macià,S.A. và equipar d'estovalles i tovalloles amb anagrama l'Hotel Colón de la Plaça de Catalunya, El Glacier i les motonaus de la Trasmediterrànea "Ciudad de Sevilla" i "Villa de Madrid". Començà així la personalització de les comandes, que durant els anys va esser el nostre més preuat actiu.

Joan Macià <joanmacia4@joanmacia4.com> - 14/01/2007 12:10


Bocí d'historia 2:
La Lencería Casa Macià,S.A. và deixar algunes anécdotes i frases que m'han quedat gravades.
Una d'elles, fà referéncia a quan anavem a cercar al client fora de la botiga: Hotels, restaurants.... Algú...investit de no sé quin orgull del qui no en sap gaire de paciència enfront del client li deia al venedor de Madrid : "Escolti....qué volen aquests?....
I el "corredor" de Madrid, a qui se li havía enganxat una mica del "gracejo" madrileny, li contestava amb un estirabot:
"No volen res, senyor X....no volen res.....SOC JO QUI ELS HI VOL VENDRE!"

Joan Macià <joanmacia4@joanmacia4.com> - 16/01/2007 15:32


Hola Joan-Macià, això ja comença a agafar gruix...
Llegir el què ens posa és tota una delicia.

Lletraferit - 16/01/2007 19:20


lletraferit, Gràcies pel comentari favorable que en porta a :
Bocí d'historia 3:
Moltes vegades l'empresa organitzava "excursions" a passar el día a Calafell ó altres llunyaníes com Sant Cristófol de Castellbell i el Vilar on el meu oncle avi hi tenía una ermita románica anomenada Sant Jaume que, a la seva mort và passar a ser del bisbat de Vic.
Quan anaven a Montserrat, un tal Sr. Josep, mosso de magatzem i confeccionador de paquets d'artesanía, que era ciclista afeccionat i molt amic de mariaño Cañardo, hi pujava en bicicleta. Després, en fer-se de nit, li pujaven la bicicleta a la baca de l'autocar i ell viatjava de retorn a dalt del dit autocar amb la resta dels empleats.
No he vist en la vida uns paquets precintats i lligats tan perfectes com els que ell feia, incñús ens en felicitaven els clients. Les máquines d'embalar, però....arribaren com tantes coses del progrés.Qué hi farem!

Joan Macià <joanmacia4@joanmacia4.com> - 16/01/2007 23:38


Bocí d'història núm. 4:
Alguns viatjants "avançats" teníen el seu pròpi "meritori" i un d'ells procurava ensenyar bones maneres inclús a l'hora de dinar a casa d'una "senyora María" de la ruta dels molts restaurants que visitaven.
El meritori Soler acostumava a posar cloenda als dinars amb un "pòsi'm una copeta de Marie Brizard".
Al día següent, en acabar-se el postre: "pòsi'm una copeta de Marie Brizard"....i així un día i un altre i un altre, fins que el senyor Josep s'en và atipar i li digué:
-"Escolta noi...si vols una copa te la pagues tú, que no seré jo qui presentarà a la Casa Macià una factura diària dels licors del meritori!"

Joan Macià - 21/01/2007 18:16


Bona aquesta!!

Lletraferit - 22/01/2007 07:05


Bocí d'historia núm 5:
El meu besavi Macià, com alguna vegada he dit , era un home auster. La casa de Les Franqueses, després de la "reforma", seguía essent de línies senzilles i rectes, sense artesonats ní dibuixos decoratius, ni reminiscències modernistes, ni ampulositats. En canvi a dins, les rajoles de les parets a 1 metre d'alçada, el terra, els banys ,1 per habitació dotats de banyera de ferro colat amb potes(amb "dutxa" cosa que ni alguns hotels de Barcelona teníen)feinen un interior molt confortable.
Quan s'havía de fer alguna cosa extraordinària, la feia, com per exemple pagar el viatge de nuvis del seu fill i jove a París.
Tot i aquell espléndid regal, éll era sempre éll i no passava per alt el tradicional tarannà català. Valgui aquest extracte de telegrama que va enviar als nuvis:
"Espero que gaudiu de París (...)mireu-ho tot bé, doncs aquí hi ha molta feina......i trigareu a tornar-hi !!"

Joan Macià - 23/01/2007 14:27


Molt bona,Joan Macià. Hagués pogut,el teu besavi, ja que eren a Paris, dir-lis que encarreguessin un nadó,per si un cas la feina no els deixava escriure la comanda.

Enric - 23/01/2007 20:43


Tot i els miraments de l'época, els meus avis van seguir la teva recomanació Enric. I no només en van encarregar un, sino que en van tenir 7!!
Afortunadament no hi havía ni TV ni programes com "Salsa rosa" que els destorbessin en la feina de procrear.Eren altres temps. Després, el meu avi Joan-Macià va morir als 35 anys. Però això...ja es una altra història.

Joan Macià - 30/01/2007 18:26


Bocí d'història núm 6:
Un bon día l'avi Macià s'atansà al senyor "Tiquet", mestre paleta, que estava "fent paret".
L'avi l'apreciava molt el senyor "Tiquet" i li encarregava totes les feines de confiança.
Amb tot , i només en aquella ocasió, l'avi feu honor a la seva condició d'amo.
Possant-se prop de la paret, comença a "entreguardar"
-"Tiquet....voleu dir que no es torta aquesta paret?"
-"Voleu dir que ho es , senyor Macià?"

-"Sabeu qué, Tiquet?......tireu-la a terra "

Joan Macià Prat - 02/02/2007 10:40


Jo anava com a aprenent de "senyor Macià" acompanyant al senyor Pascual en els seus viatges.
Una vegada, un client và "aprofitar que hi havía algú de la familia Macià" per a demanar-nos un substanciós descompte.Jo ,que ho apuntava tot no vaig estar gaire al cas i entre línia i línia vaig dir amb un somriure: -" Home..ja,ja, un descompte....eerrr..."

En sortir del restaurant, el senyor Pascual s'adreça a mi amb un tò realment enfurismat dient-me:
-" Si us plau senyor Macià...quan us demanin un descompte...NO RIEU MAI !!" . Jo tenia 19 anys).

Joan Macià - 04/02/2007 20:17


... es clar home! a qui se li acut de riure?
Jo, de ser el Sr. Pascual, us hagués dit el mateix.

Lletraferit - 06/02/2007 13:01


Bocí d'historia núm 8:
D'aprenent m'agradava escoltar les històries del senyor "Fernandes"(mai l' hagués anomenat pel seu cognom real!) Era un home gran , optimista a pesar de la seva vida plena d'entrebancs.
Fumava com un carreter, però mai passava dels dos paquets diaris; si n'hi quedàven els desava per el día següent.
Jo li deia que deixés de fumar que li faría mal. Ell em contestava una lletanía que recordo perfectament: "Xipendi, lerendi, corron pirelli, arros bomba i café con leche.." i després que s'havía quedat tranquil em deia: "Vosté vol que deixi de fumar, senyor Macià?" (em deia així encara que jo era un marrec)-
"Miri...em vaig casar per obligació...l'únic esbarjo d'ara es anar a Mataró a fer una paella un cop a l'any amb els dos amics que encara no s'han mort.....als "hermanus" de Manlleu vaig rebre més d'una trompada...duc unes ulleres que em vaig trobar al tren.....I vosté vol que deixi de fumar??"
No cal, senyor "Fernandes".

Joan Macià Prat - 16/02/2007 17:33


Quan podem rastrejar aquell sentit de l'humor que tenien les persones d'abans, no contaminat encara per els gags de la tele, és un plaer...

Això de les 'ulleres trobades al tren' és de primera qualitat.

Lletraferit - 18/02/2007 19:20


Creieu-me, Lletraferit, que el senyor "Fernandes" va esser una de les persones quina filosofía més recordo i més recordaré en tota la meva vida.Un personatge "un de tants" que no ho va ser per a mi. Ell que havía patit tota mena de contarietats, tenía un optimisme tot i l'adversitat del tot admirable.

Joan Macià - 18/02/2007 21:25


Bocí d'historia núm 9:
En Jaume Ramón (Ramón era congnom) va esser un dels meus mestres en el complicat mon de la venda de llencería hotelera a la Casa Macià. Jo no em perdía detall de les seves a voltes genials eines mentals per aconsseguir una venda.
A Málaga, entrarem en un hotel de quin director em va dir que els preus SEMPRE els trobava cars.
Jo no m'el creia gaire al començament i vaig dir-li que si el nostre preu era prou bò ens compraría. Ell ho negava. Em digué: "Miri, fem una cosa, aquesta estovalla la venem a 700 pessetes, jo li diré un preu de 400..."
Jo em vaig començar a espantar.
En dir-li el preu "mágic"...el client respongué sense ni despentinar-se: "Vais caros!". En aquell viatge vàrem vendre a molts altres clients "normals". Tornarem a Barcelona carregats de comandes implementades per aquell viatjant excepcional.
Recordo al senyor Ramón amb molta nostálgia.Especialment després del seu prematur traspàs. Cada vegada que arribo a una ciutat que visitavem junts, mai oblido dir una frase abans de entrar al primer client: "Và per tú, Jaume!"

Joan Macià Prat - 01/03/2007 09:23


Una experiència personal que pot il•lustrar com n'arriben a ser de babaus alguns "gestors" empresarials: Jo tenia un client a Martorelles, una conegudíssima fàbrica de motos (em penso que no cal dir-ne el nom) i el seu cap financer sempre tancava els tractes amb els proveïdors després que l'amo -es pot parlar d'amo ja que era una empresa familiar - hagués aprovat el projecte. L'home no parava d'insistir fins que aconseguia una rebaixa en el cost del servei o producte, per petita que fos, semblava que això el feia sentir més bon administrador i que contreia mèrits davant del seu cap.

A mi la situació em violentava enormement per que no estic fet al regateig, els preus sempre els calculo en funció de costos i benefici ajustats a la realitat, i m'ofenia aquell estira-i-arronsa que tant li agradava al meu interlocutor. Un dia, conduïa el cotxe cap a la fàbrica per tancar la venda d’un estand al Saló de l’Automòbil, m’acompanyava la persona que m’hi havia ajudat i li vaig dir que calculés un augment al preu fixat d’un quinze per cent, la seva resposta era contundent: - D’aquesta manera ens situem molt enfora dels preus de mercat i ens tombaran el projecte! - Fes-me cas, i deixa’m a mi la negociació. Vaig dir-li.

Enllestit el tràmit amb l’amo, i com que ell devia menysprear la feina “bruta”, ens va fer anar al despatx de l’espavilat... Tot va anar com jo havia imaginat; després de la prevista cerimònia discutint el cost, vaig dir-li que bé, que baixaria al preu si s’avenia a millorar una mica els terminis de pagament i estalviar-me despeses financeres... El descompte acceptat va ser del deu per cent, com que l’increment fixat havia estat del quinze, encara vaig sortir-me’n amb un guany extra del cinc per cent, i l’avançament de la liquidació de la factura. En català tenim una locució que descriu aquesta situació, és “quedar content i enganyat”.

Ja es veu que amb empresaris així (o com el client malagueny de l’amic Macià) la nostra indústria anava a mal borràs; efectivament, la fàbrica de motos avui està en mans de capital italià...

Pere Castaño - 01/03/2007 10:24


Eren altres temps, amic Pere, però tant importants com els d'avui, doncs començarem per aquells per arribar on som àra que ens creiem molt "tecnológics".
"El cliente quiere ser engañado" era una frase habitual a Madrid on els "tants per cents" pujaven i baixaven com la muntanya russa del Tibidabo.
Les coses teníen el seu encant. Un parent llunyà meu que es và voler treure el carnet de conduïr junt al seu fill, el "funcionario" li preguntà: "Usted a qué precio paga la gasolina señor?"
"A 10 sentimos" li respongué-
"Pues nada....ya está usted aprobao!!"

Joan Macià - 01/03/2007 14:18


Crec que tots els que fabriquem o venem tenim coses i casos per explicar.
Us en explico un del que he estat protagonista: jo venia els meus articles, en un principi, al mateix preu a Barcelona que a Madrid, lúnica diferència era que a la "villa y corte" els enviava a ports debuts,doncs bé, sempre em pagaven la factura amb un descompte per les peces que havíen, suposadament, arribat trencades. Solució: incrementar el preu un 15% més que a Barcelona, fer-ho a ports pagats i mai més van arrivar peces trencades. Encara hi sortia guanyant,jo ,prop d'un 10%. Com que ens referim a la "capital del Reino", aplicaré una altra dita més contundent que en Pere:"cornut i pagar el beure".

Enric - 01/03/2007 20:39


Enric;
Per unes poques vegades que ens cobrem els "contubernios" i els expolis propvinents de la "capital" , no passa rés.

Joan Macia - 02/03/2007 08:56


Bocí d'historia núm 10 :
No vull deixar a banda el fet de que moltes vegades les aparences solen enganyar...
En el nostre cas, el de Lencería Casa Macià, hem sabut no fà pas gaire que l'anomenat pels seus propers i caps com a "perla fina" dels números, avui ha fet com aquell contable de "l'Auca del senyor Esteve" qui faltà a la confiança del seu amo.
En un cas així, no estaría bé anomenar-lo pel seu propi nom, però no volía deixar d'explicar-ho doncs alguns de nosaltres, amos i treballadors, d'una manera ó altra, n'hem patit les consequéncies.
S'ha de parlar dels lliris.....però també dels cards.

Joan Macià - 10/03/2007 15:29


Bocí d'historia núm. 11:
LLigo amb l'història de Mikelet sobre l'Alt Heidelberg doncs en l'història de la Lencería Casa Macià no hi poden faltar els esmorzars de qualitat que allí s´hi servíen. Nosaltres els veníem les estovalles i els draps de cuina que en determinat moment foren substituíts per individuals de paper. El progrés?
Cal dir que tot i aixó, els Frankfurts amb Gruyère ó les "kartoffelsalad", eren una delícia. Tot i el tarannà massa sec dels seus cambrers.

Joan Macià Prat - 24/03/2007 20:48


Avui, diada de Sant Jordi de 2007 he entrat, emocionat, a la que và ser la nostra botiga de Lencería Casa Macià de Ronda de la Universitat número 35.
Es un "Bracafé".
He vist les columnes que el meu avi và cobrir en ares de l'art decò i he tornat a baixar al soterrani on feiem els paquets i hi teniem magatzem.
Ha estat un petit moment nostàlgic. He sentit per moments les veus d'algún company aprenent-meritori, les passes del meu oncle encarregat i l'espai per en "Manelet" una figura bucólico ecleciastica feta de guix que en una corba de l'escala hi era, il.luminat amb una bombeta que més semblava d'inspiració divina.
Jo tenía 18 anys i estava orgullós de treballar-hi.
Avui em manca a vegades aquell caliu familiar català i botiguer, que em và donar a coneixer tantes coses i persones que han tocat la meva vida.
Quan cometía una errada en la feina, el meu cap-familiar que como alguns de nosaltres també tenía Macià com a nom, em deia, després de la "bronca".....-"Només s'equivoquen els que fan les coses..." i jo recuperava l'alè.
Aquell alé m'ha dut fins avui amb la gran sort de poder-me dedicar a la mateixa feina, sorgida d'aquells coneixements impagables.
El meu oncle-avi Jeroni em deia: "No vulguis manar....no somiis amb un gran despatx....surt al carrer.....cerca el "poder" de la venda, cerca els clients on son, coneix-los a fons... i porta'ls a la nostra empresa"
Aquell senzill consell però tant important....em và salvar la vida.


Joan Macià Prat - 24/04/2007 09:25


Joan Macià, m'agradaria poder-lo veure el proper dia 3 a la convidada de BdeBarners.

Lletraferit - 24/04/2007 12:49


Benvolgut Lletraferit,
Si no es per una força major, aquesta trobada del día 3 no me la penso perdre per res del mon!
Només lamento que la meva feina i l'absència d'un temps a l' estimada web de Bdebarna, m'han impedit de col.laborar amb el meu vot al concurs.
Encara que , la veritat,m'en alegro de no haver-ho pogut fer, doncs no sabría a quí votar, tal es l'intensitat de bones i frapadores històries que s'hi han escrit.
Fins aleshores!
Joan Macià

Joan Macià - 24/04/2007 12:59


Bocí d'història núm. 11
Aquest es un bocí dedicat a les empreses oblidades que van donar nom téxtil a Barcelona i Catalunya.
Son innombrables i importants.
Des de La Puntual en l'Auca del senyor Esteve, com a ficció i tan real com la mateixa història del nostre téxtil, passant per els Almaneces Las Columnas, Teixits Salvadó, fins arribar a la Csa Macià.
I cal afegir-ne unes quantes més de "vives": Sastrería El Transvaal, Montse Corominas, El Indio, Coses de Casa, Descamps, Gastón & Daniela....
i les franquícies actuals com la important Textura.
Les antigues finalitzades, hauríen d'haver estat reconegudes (una empresa es important en lo perdurable quan supera els 50 anys en el meu criteri.....i molt més si en supera el centenari.
Àra que acaba de començar la campanya electoral i haurem de patir un nou reguitzell de mentides i falses promeses perpetrades per una colla de polítics de vía estreta, sería un bon moment per parlar dels grans-petits comerciants que han fet creixer el nostre país.
Així ningu no s'en recordaría de que a Barcelona hi han "pisos" d'11 m2 a 83.000 euros.

Joan Macià - 11/05/2007 09:33


Bocí d'història d'avui mateix, num 12:
Vull deixar constància per l'interessant de la trobada que avui he pres un café amb En Lletraferit al Bracafé que, a la Ronda Universitat 35, havía estat la botiga principal de Lenceria Casa Macià,S.A.
Al lloc on el dependent avançat amb mérits d'encarregat senyor Eusebi Mestre i Manetas atenía rera el taulell, àra hi havía un noi uruguaià que parla anglés servint les taules.
On els altres dependents teníen els seus taulells i quins noms eren tots d'animals (amb tot respecte) senyor Cabré, senyor Colomer ...àra hi ha l'encarregat a la barra amb corbata que es argentí i que no parla anglés com el cambrer.(Li ha dit que s'adreces a entendre's amb uns "que hablan inglés".)
En baixar l'escala he trobat a faltar En Manelet, una espècie d'angel de guix amb un ocell a la má que ha desaparegut del seu sitial al girar de l'escala.
Podría ser que Nostre Senyor se l'hagués endut, vist el merder que tenim aquí.
Com canvíen les coses!

Joan Macià - 31/05/2007 20:01


Per a mi el dia ha estat complet.
El café que hem prés al Bracafé ha estat una mena de 'Retorn a Brideshead'.
Amb la troballa d'uns capitells re-descoberts, unes cadires amb pedigree, una capelleta sense el 'Manelet', un cambrer jove però vell conegut meu, i un ambient -color verd poma- propici a la confidència.
Moltes gràcies Joan.

Lletraferit - 31/05/2007 21:12


Moltes gràcies a tu.

Joan Macià - 01/06/2007 10:13


Els meus pares, de 81 i 78 anys van estar al Bracafé (Antiga botiga de Lencería Casa Macià a la ronda Universitat 35).
Parlàren amb l'amo-encarregat i els digué que no sabíen qué posar en el lloc del "Manelet"(figura de guix, nen amb ocell).
Tal vegada hi posin un sac de cafè del Brasil atesa la seva nova ocupació mercantil. El temps passa, desgraciadament.

Joan Macià - 21/08/2007 21:21


EL BAR CAROL
Avui he tingut un d'aquells matins feliços. M'he retrobat amb l'establiment -café situat al xamfrà de Ronda Universitat i Balmes banda mar.
Avui es diu Café-Café, però jo i molts d'altres sempre el recordarem com a Bar Carol.
La Carolina que m'ha rebut amb el millor dels somriures i en Pedro que, com ella esta com sempre, com si els anys no haguessim passat, m'ha reconegut inmediatament (un bon cambrer aquest home, sempre somrient.).
Ella m'ha dit "Qué, Cocacola com sempre?", com si hi esmorzés igual que ahir a quarts de deu, sortint una estona de Casa Macià.
Recordo que el Bar Carol, petit com era, sempre era plè de gom a gom i això li confería un sabor quasi familiar doncs alguna vegada li passaves l'entrepà de truita al senyor del costat com si d'un "Pedro" més es tractés.
La fumera, el jugador de la escurabutxaques, el soroll dels bonissims esmorzars de la Carol feia que, En Pradas(company de feina) i jo, ens trobessim com a casa. Aquest era l'exit del bar.
Avui hi he tornat al Bar Carol, i n'he sortit feliç com abans....com sempre.

Joan Macià - 14/09/2007 12:21


Si fa unes setmanes estava preocupat per la "desaparició" d'en Pere Castaño a Bdebarna, ara m'intranquilitza la d'en Joan Macià, entre d'altres com la Yanahe,Lo,MiK,Suskiin..., que fa dies no treuen el nas per aportar les seves interesants històries i opinions.
No serà que en Joan Macià és supersticiòs i li fa cosa encetar el bocí d'història nº13?.

Enric J.S. - 09/02/2008 14:03


Bocí d'història núm 13 (dedicat al amic Enric JS).
No es que no hi sigui, amic Enric, es que em sembla que darrerament tots anem sovint a l'Avinguda de la Llum i jo la feina de Casa Macià l'he deixada una mica de banda en aquest plaer de "fer campana" anant a prendre uns Pampers i un vinet Montroy.

El bocí d'història núm 13 es un record per a les persones que van passar per la meva vida a Casa Macià. Em sería quasi bé impossible no deixar-me'n cap, però tot i així diré alguns noms que sempre serán en el meu record i que potser algú de Bdebarna en coneix algún:
Prat, Monjonell, Español, Ramón, Pradas,Pascual,Mestre, Estall, Bagué,Parra,Ruiz,Santacana, Claramunt,Gonzalez,Bové,Cañameras,Gumá, Tura, R.Verdaguer, Albarracín,Deumal,Vicens Berenguer,Sole,Antonio Martín, Amadeu,Rafel, Riera,Ballús, Gms.Gallego, Pérez,Serra, Castro, Prat Enric,Panadés, Llucià,Subietas, Agustí, Pujol, i un llarg etcétera de persones importants dins i fora de la Casa Macià que vàren treballar-hi amb professionalitat il.lusió i honestedat.

Com cada vegada que començo una nova gestió en la meva actual petita empresa, dic àra el mateix que abans d'entrar a veure un client en qualsevol lloc : "Và per vosaltres!"
Joan Macià

Joan Macià - 21/02/2008 14:03


Benvolguts Bdebernautes,

S'ha acomplert un any des que và morir el meu bon pare En Macià Prat i Monjonell.

Per no haver-ho fet aleshores, vull retre-li aquí , un homenatge.

Tot el que jo podría dir d'ell, quedaría curt.

Ens và mostrar el camí com si fos una carta de colors tèxtils, cada cosa tenía la seva importancia.

Mai podré agraír-li la seva bondat, el seu ajut en moments difícils, els consells quasi sense parlar.

Aquesta es l'història de la lencería Casa Macià que jo he tractat de donar a coneixer, ja que "l'estament" institucional no ho ha cregut  necessari.

Una empresa de 115 anys no passa desapercebuda, i en bona part, gràcies al teu esforç i la teva il.lusió.

Và per tú, papà!

Joan-Macià Prat Casanovas 

 

joanmacia4 <joanmacia4@joanmacia4.com> - 14/01/2013 21:28


L`acompanyo en el sentimente, SR. Macia.

He llegit tots els comentaris que ha fet, y de debo que ho he passat molt be, llegint aquestes fantastiques histories.

M´agrada molt Barcelona, la meva ciutat, y coneixer la seva historia y llegir-ho, aixi de primera ma, gracies a tots vostes, m`ha fet molt de be.

Sapiguin que aqui tenen un "fan incondicional".

Per lo que sigui bo aquest es el meu facebook

SANTOS GABARRE.

santos <santosgabarre@yahoo.es> - 11/03/2013 16:12


Moltes gràcies, senyor Gabarré.

Sàpiga que Bdebarna es ben viva gràcies a persones com vosté.

Una cordial salutació.

 

Joan Macià 

joanmacia4 <joanmacia4@joanmacia4.com> - 22/04/2013 20:53


S'han acomplert els 20 anys sense la nostra estimada "Lenceria Casa Macià".

Trobo adient recordar-ho, i més en un mitjà tan extraordinari com Bdebarna on he abocat molts dels meus millors i més nostàlgics records.

I vull dedicar aquest record al meu pare, Macià Prat i Monjonell , tres anys ja sense ell, qui em và il.lusionar pel món tèxtil ja fà una bona pila d'anys.

Vull posar de manifest també que l'empresa va estar oberta fins el 1994 sense rebre ni una sóla ajuda de les institucións i molt menys de la Generalitat que no và tenir cap sensibilitat en moments difícils per una empresa centenària com la Casa Macià.

Recentment hem pogut comprendre , desgraciadament , alguns motius de la negativa.

Però em quedo amb la bondat del meu pare, la seva honestedat i la dels qui treballaven a la Casa Macià. 

Vàrem fer gran Catalunya como moltes empreses de la nostra época, anónimes, silencioses, oblidades injustament.

Un gran record per la Lenceria Casa Macià, per l'avi Macià, fundador, el meu pare , familia tota i treballadors i treballadores.

Joan Macià 

joanmacia4 <joanmacia4@joanmacia4.com> - 22/09/2014 11:21
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010