Portada » Eixample

Caramboles

LLOC: Gran Via (Eixample)
DATA: Divendres, 24 de març de 2006
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

Aquesta foto l’he fet d’amagatotis, és el Club de Billar Barcelona situat al soterrani del cine Coliseum; feia tants anys que l’havia descobert que mentre m’hi dirigia, tenia dubtes sobre la seva subsistència.

Era a l’hora de mitja tarda quan jo hi arribava, l’accés al club ja predisposa a la descoberta d’alguna cosa fora del comú: s’hi baixa per una escala una mica sòrdida, al traspassar la porta fas sonar un timbre que avisa de la teva presència, tot i que de moment no trobes ningú que et rebi, així entres a una mena de vestíbul amb una barra de bar que vaig trobar buit i amb les llums apagades, una porta oberta permet veure una mena de saló de repòs o lectura, buit també i amb un mobiliari que té tots els anys del món –de fet, tot el vas veient té un aspecte una mica rònec-, més enllà arribes davant una porta de dos batents amb ulls de bou que et permeten veure, per fi, els billars i els jugadors; quan vaig entrar les persones que hi jugaven eren més aviat grans, el silenci i la penombra que hi regnen li donen un aire de recolliment i un xic de misteri, ja és veu que això va bé per a la concentració dels que hi juguen; el billar és una activitat (jo no goso a dir-li esport) que demana molta atenció i precisió, condicions que es veuen afavorides per l’ambient de llum atenuada en el que destaquen els focus puntuals sobre les taules de joc, tot plegat agafa l’aspecte d’un santuari per a iniciats.

Abans de creuar la porta del saló havia pres la precaució d’obtenir la foto a través d’un dels vidres, i vaig fer ben fet, per que un cop a dins se m’apropà una senyora preguntant-me si volia res, responent-li que hi havia estat feia anys i que la curiositat m’havia dut fins allí, tot seguit li preguntava si podia fer una foto del local, va ser taxativa: sense el permís del president, no, la meva pregunta lògica va ser si hi era, el senyor president, doncs tampoc hi era... i va girar cua sense manifestar cap ganes de seguir la conversa amb mi, ni tan sols sé si la meva presència era admesa sense limitacions o només tolerada. Un cop traspassada la porta de sortida em preguntava quin predicament deu tenir avui el billar entre els més joves, potser el practiquen en altres llocs més oberts instal•lats en locals d’oci més plural i actual, no ho sé però imagino que sí doncs no crec que hagi desaparegut l’afecció, en aquest punt vaig recordar que al costat de casa, al carrer de Casanova damunt, un nostre campió internacional –ben jove per cert- de la especialitat ha obert un local on s’hi anuncien els billars... i mai hi he entrat, potser és l’hora que faci una altra descoberta.

En sortir de nou al carrer constatava que hi ha moltes Barcelones dins la ciutat.

8 comentaris


Pere ja veig que vas ser un estudiant seriós, als que de vegada en quan feiem "festa", els futbolins i els billars ens parlavan de tu (tu de tractament, no de tu Pere).
En sembla que ja ha passat algún que altre cop que la situació en el plànol no és la que, segurament, volias situar els baixos del Coliseum.
Bé el que volia comentar és que la foto em recorda un local que hi havia a la Granvia, entre Muntaner i Aribau, prop de una sala que es deia Tokio(mira per on ja torna ha sortir el tema de Japó) i que després va ser una academia(potser Alpe?). Doncs com deia aquell local tenia un accés per unes petites portes que et portaven, baixant unes escales tenebroses, a una sala plena de billars (potser 20) on pagant un tant l'hora jugaves la partideta. El curiós del cas és que no recordo haver sentit mai que, en temps de pluja, s'inundés tot i estar per sota el nivell del carrer com 4 o 5 metres.
Una altre sala de billars estava, com no, molt aprop de l'Escola Industrial, Urgell entre Rosselló i Còrsega, pel delit dels "estudiants".
Al carrer Aragó cantonada Balmes(costat Besós-mar) també hi va haver fins no fa gaire una sala de jocs de saló i crec que també hi havien un o dos billars.

Enric - 24/03/2006 23:31


Hola, l'errada en l'ubicació ha estat meva, no del
Pere. Ja està arreglat (al subterranis del cinema
Coliseum, per cert, un dels pocs cinemes que
conserven tot l'encant de l'època dorada del
cinema.)

Marta - 25/03/2006 01:40


L'Enric -a qui vull acreditar com a persona seriosa a dia d’avui- deu haver tingut una joventut una mica "dissipada", només cal veure el cens de locals d'oci que ens presenta. Suposo que fa bona la dita clàssica: "Home casat, ruc espatllat" i la xicota en casar-s'hi devia encarrilar-lo en el bon camí... això o el successiu tancament dels llocs que esmenta i dels quals només puc donar fe d’un d’ells: el del costat d’un bailongo que vaig freqüentar alguns diumenges de la meva primera joventut (i dic primera per que confio en la creença que hi ha una tercera, on penso passar-m’ho d’allò més bé; si cal jugant al billar, tema d’una propera història viscuda fa poc també).

L’encerta, l’Enric, la sala de ball Tokio es va convertir en la acadèmia Alpe i va protagonitzar un episodi poc edificant, d’aquells que surten als diaris a la secció de fraus diversos. No sé si va ser després d’unes vacances de Nadal o Setmana Santa, però en tornar a classe l’alumnat es va trobar amb les portes tancades: el director del centre havia desaparegut buidant prèviament la caixa i els comptes bancaris, no va tornar a obrir mai més i no recordo que mai ningú hagués parlat de cap solució acceptable per a la situació creada. L’alumnat devia acabar el curs amb classes particulars o qui sap com, però ningú va recuperar l’import de matrícules i mensualitats avançades.

On l’erra de mig a mig és en l’intent de presentar-me com un baliga-balaga, assidu impenitent a billars i futbolins, cosa que em situaria a l’òrbita dels que feien campana amb freqüència. No, no i mil vegades no! Jo només vaig agafar algun tac, i més sovint els mànecs del futbolí, a la Penya Cultural Barcelonesa del carrer de Sant Pere més Baix, de la qual ja n’hem parlat en alguna ocasió. Els billars de l’Eixample –i només els dos que esmento- els he conegut com a mer visitant i ja de gran, que consti... i no com ell que els hauria corregut tots sense treva ni defalliment.

Continuarà...

Pere - 25/03/2006 09:10


Segurament no se redactar de forma entenedora i al començament del meu escrit el que intento dir i diferenciar, amic Pere,és que el seriós ets tu i el "festero " jo. Ets injust quan em califiques d'impenitent visitador de sales de joc, el fet de conèixer la seva existència no vol dir que hi assistis a totes hores.
La del carrer Urgell és logic que la conegués ja que vaig neixer i viure a aquest carrer(Avda de Roma) i a més vaig estudiar el Peritatge Elèctric a l'Escola Industrial. La de la Granvia, algunes vegades que anava amb els amics al cine Dorado, avui Doré?,doncs bé hi entraven a jugar o a veure fer-ho.
En referència a la del carrer Aragó, doncs home,que vols que et digui, eren els meus barris i sé que hi existia.
En quan a lo de ruc espatllat,erras, ja ho era abans de casar-me. En la nostra época, estic parlant de quan teniem de 14 a 18 anys,pertant començament dels 60, eram , la gran majoria de nosaltres bastant inocentets. A cops de pal i a força de voluntat hem anat espabilant una mica.
Com el cas del'acadèmia Alpe ultimament algunes que ensenyen anglès també han seguit l'exemple.
Res, home no t'enfadis.

Enric - 25/03/2006 10:58


Ja us ho deia en començar el meu comentari: l'Enric és un model a seguir per qualsevol persona que aspiri al cel dels justos. Confesso que la teoria de la seva cràpula juvenil era una suposició meva i no em fa res de rectificar, cosa que faig ara mateix i rubricaré davant de qualsevol instància.

També és cert el que deixa entreveure: i és que tots plegats érem prou bons minyons... potser per que no ens deixaven ser altra cosa!

Pere - 25/03/2006 12:11


Pere, tens tota la raó, si més no en això que dius: 'En sortir de nou al carrer constatava que hi ha moltes Barcelones dins la ciutat' és un pensament que he tingut un munt de cops.

kpd - 25/03/2006 15:29


Me n'adono que hi ha un lapsus en la meva història i com que algú podria estar interessat en seguir-ne la pista, ara mateix ho esmeno: Quan faig esment d’un local amb billars que és al carrer de Casanova volia escriure tot seguit “damunt de Consell de Cent”, però em vaig menjar el segon carrer, penso que no es pot interpretar com a publicitat si dic el nom de l’establiment, és AMBAR, i es va publicar que el muntava Dani Sánchez, un jugador barceloní que acumula campionats des dels tretze anys, entre els quals dos del món i d’Europa, nou d’Espanya i algun d’iberoamericà. No estic segur que el regenti encara ja que ell se’n va anar a viure a Fuengirola. El que sí que sembla és que el local s’ha integrat de ple en el circuit gai del meu barri on, com tothom sap, son hegemònics en temes de moda, copes i tot allò que es pugui assimilar al fenomen “fashion”... i perdoneu-me la tonteria de la parauleta.

Pere Castaño - 29/03/2006 12:58


un temps després del frau del director i de tancar l'acadèmia Alpe, aquell edifici va patir un incendi i es va enderrocar per construir l'edifici de vivendes i despatxos que hi ha ara... potser tampoc hi ha massa de net en aquell incendi tant oportú pels constructors...

veïna - 24/01/2008 21:31
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010