Portada » Eixample

Un comiat

LLOC: Gran Via / Muntaner (Eixample)
DATA: Dissabte, 9 de juliol de 2005
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

Un dissabte de juliol, creuava la Gran Via quan vaig veure un estol de dones que circulaven per la banda muntanya, el capteniment alegroi i baladrer de la comitiva em va fer pensar en una formació de “majorettes” fora d’hores d’exhibició, però les bandes vermelles que lluïen creuant-les-hi el pit semblava més escaient a una delegació diplomàtica, a més, la presència d’unes quantes venerables senyores d’edat força madura descartava el supòsit de les nenes que desfilen amb faldilletes de minvada llargària i evolucions compassades, tan bufones elles.

Em vaig aturar al mig de la calçada per fotografiar-les provocant la indignació d’un taxista disgustat per aquella pausa instantània en la seva “carrera” –cal dir que el semàfor estava obert per a als vianants- i que va increpar-me amb una acritud que només s’entén per la incòmoda xafogor del dia.

Bé, aconseguida la imatge jo arribava a l’altra banda de l’avinguda i la corporació de dames s’adreçaren a mi amb uns somriures profiden i ostensible agitació: - Li faria res de felicitar-me?... Va dir la noia que ocupava el centre geomètric del grup. - Es que em caso, sap?

Aquí sí que em va enxampar en fals, per que la meva primera reacció va ser fer-li les observacions habituals sobre la manca de reflexió que tantes vegades mena a un projecte matrimonial (tot i que té l’atenuant de ser compartit amb l’altre víctima de la inconsciència esponsalicia). La meva companya li anava fent gestos i ganyotes prou explícits: - No li facis cas... parla per parlar, jo fa molts anys que li aguanto les bromes al poca-solta...

- Ja saps en quin jardí t’estàs ficant, nena?... Vaig acabar dient... però mentrestant jo mateix ja pensava: - Ves que li dius ara, si ja tenen el “gasto” fet!... I, adoptant un aire conciliador, vaig exigir el tribut tradicional a la núvia: - D’acord, felicito, però tinc dret al petó ritual!... No calgué insistir, entre rialles ens vam besar i li vaig expressar bons auguris de joia, salut i fills. Ah! també em va donar un clavell blanc, que em va fer molta il·lusió, i és que soc un sentimental jo.

I per si ha de servir de res, ara mateix reitero públicament els vots de felicitat per la desconeguda núvia de la Gran Via/Muntaner.

2 comentaris


Yo soy una de las que asistian a la despedida de soltera, me han dicho que salimos en esta web y me ha sorprendido gratamente encontrar la foto. Todo sucedió tal cómo explica Pere y fué un encuentro muy simpático. Gracias.

Eli - 05/09/2005 17:39


Ep! Quina de les de la foto ets, Eli? Així et tenim fitxada! :)

Lo - 05/09/2005 22:15
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010