Portada » Eixample

El llac dels cignes

LLOC: Passeig de San Joan/Diputació (Eixample)
DATA: Diumenge, 12 de març de 2006
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

Durant molts anys a la cantonada del Passeig de Sant Joan amb Diputació hi ha hagut un petit jardí que servia d’habitatge a una parella de magnífics cignes, potser el que els singularitzava és el fet d’estar tan fora de context, enmig de la trama urbana. Una mica de vegetació, un estany i una cabana feien el seu efecte per que les aus es trobessin com dins el seu medi natural. Jo els vaig veure a diari durant força temps, el que vaig estar treballant a un empresa editorial de premsa que hi ha a la cantonada de més amunt... havia de tenir molta pressa per que no els dediqués una estona mirant-los: ara es “pentinaven” les plomes amb el bec, que explorava tots els racons de sota les enormes ales, ara picaven el menjar o submergien el cap a l’aigua, tan avall com els permetia el coll llargarut, mentre nedaven amb aquell posat majestàtic que exhibeixen amb tanta naturalitat; en èpoques d’aparellament era el més comú veure com s’acaronaven mútuament amb el coll flexible. Que s’hi trobàvem bé en aquest minúscul ecosistema artificial ho certifica el fet que més d’una vegada van reeixir en la reproducció, veia com covaven els ous i en el seu moment eixir els pollets fora del niu i deambular pel seu reducte o nedar darrera dels pares, que els prodigaven atencions constants i entendridores. Tan maldestres que semblen caminant per terra tentinejant amb el seu balanceig típic i tanta lleugeresa i solemnitat que gasten dins de l’aigua!

Cada dia hi podia veure mainada que s’aturaven embadalits darrera la tanca del recinte guaitant les evolucions del animals, imagino el disgust que la canalla d’avui deu tenir amb la desaparició del seu petit espectacle quotidià i que tantes i tantes vegades hauran admirat els solemnes animalons des de la tanca del recinte. Jo mateix, quan vaig deixar de treballar allí, si passava prop del petit zoo sempre mirava de fer marrada en el trajecte per tal de repetir l’antic ritual i contemplar una estona els bonics anàtids; per cert, el que encara no he dit és una de les característiques que els feia un xic més espectaculars: eren negres i cridaven força l’atenció, acostumats com estem a veure’n de blancs.

Quan hi vaig passar fa uns dies em va fer un salt el cor en veure que no hi eren, no volia imaginar que la temuda grip aviària hagués començat a fer estralls entre l’ocellam del país... per sort no ha estat així: m’ha tranquil•litzat saber que en traslladar-se les oficines de la empresa a la nova seu (l’edifici fàl•lic de Jean Nouvel prop de les Glòries) han hagut de donar les aus al zoològic, espero que s’hi aclimatin bé i puguem tornar a contemplar-los.

Ara hi resta el petit estany, sec, amb la cabana que els aixoplugava deshabitada, i fa un no se què de veure-ho tot buit.

1 comentari


Jo també vaig veure que no hi eren fa unes poques setmanes quan van pasar per allà. I vaig quedar-me una mica preocupada, gràcies per informar de quien ha estat -sembla ser- el seu destí i espero que s'aclimatin al zoo, encara que mai serà com aquell reconet que tenien a l'Eixample.

Suskiin - 12/03/2006 21:31
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010