Portada » Eixample

Adoració nocturna

LLOC: Aragó (Eixample)
DATA: Dijous, 12 de gener de 2006
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

Contemplar aquest element de mobiliari ornamental sacre en va suscitar algunes reflexions; no diré que siguin místiques –tinc poca inclinació a la transcendència espiritual- però sí profundes. M’explicaré: que una part de la societat (la creient i practicant) entri a missa passant pel davant d’un enunciat incorrecte en la forma i equívoc en el fons, no deixa de ser una perversió del correcte camí, em sembla a mi.

Primera evidència: s’ignoren els més elementals preceptes ortogràfics! Els venerables ossos de mestre Fabra es remourien a la tomba si veiés que ni “església”, ni “santíssim”, ni “adoració” han estat accentuats segons la ortodòxia gramatical. Això és impropi de un col•lectiu que fa de la norma acte de fe, insòlit a la casa de la immutabilitat i la rigidesa ideològica, on les tradicions son llei i el dissentiment causa d’anatema.

Però és que a més, sembla que aquest temple és dedicat a la pràctica d’una inaudita “ADORACIÓ NOCTURNA FEMENINA”... I aquí es revela la segona evidència: aquest reducte de pietat religiosa s’adreça exclusivament a senyores i senyoretes, amb la condició que vulguin resar -o fer contrició, en el cas d’haver culpes i pecats-... però de nit!

Un cas desconegut per a mi, fins ara, i que obre un munt d’interrogants: S’adreça a aquelles dones atrafegades que no tenen temps per a la adoració diürna? Pateix aquest local overboocking de dia i els cal derivar parròquia cap a hores nocturnes? I, en tot cas, per què només femenina?

O és que esperen convocar vampireses que a la llum del dia no gosarien eixir dels seus sinistres cataus? S’adrecen al món de la cràpula, emparada en la foscor? O a les dones que fan de la nit el seu medi laboral i mercadegen habilitats amatòries ocasionals sota tarifa? No trobaria gens desafortunada una croada redemptora de pecadores sexuals, però en aquest cas errarien el tret, el barri no dóna joc i com a molt tenim una afluència d’alegres noies que cerquen legítima diversió -i lligar, si s’escau- en l’entorn noctàmbul dels baretos de l’Eixample.

He acabat considerant que potser s’ofereix acolliment espiritual a taxistes, conductores d’autobús, hostesses, guàrdies municipals o Mosses d’Esquadra i altres professionals (femelles) que puguin exercir de nits, però no em convenç la idea, per desmesurada. Com a darrera possibilitat -que podria semblar d’una plausible utilitat- cal ponderar que sigui un servei pensat per a fidels insomnes, encara que amb els fàrmacs de que disposem avui li auguro poca clientela. Un misteri més de la ciutat dels prodigis, que va dir aquell.

6 comentaris


L'adoració nocturna femenina em suggereix altres coses... no presicament religioses

Nuit - 12/01/2006 19:06


Una raó més per AGNOSTICAR. Us convido a anar al carrer del bisbe (crec que era el número 5), allà trobareu més indicacions al respecte.
(... ho sento, qualsevol excusa es bona per indicar la sortida d'emergència... en aquest cas, cal sortir pitant d'aquest col.lectiu, ja es veu que no valen la pena, no saben ni escriure ...)

kpd - 12/01/2006 20:59


L’amic kpd recupera una qüestió que es va tractar amb anterioritat aquí mateix (vegeu “Dia de l’orgull gai” i “Apostasia” dels dies 3 i 15 de juliol de 2005, respectivament) però amb un cert desconeixement del procediment; jo mateix especulava amb unes suposades dificultats que podien fer una mica massa feixucs els tràmits.

Avui ja puc donar testimoni de que a casa nostra son senzills i no impliquen enutjoses situacions –com s’havia arribat a afirmar-, vaig cursar la meva “baixa” de la comunitat catòlica sense més entrebancs que el pas previ d’esbrinar l’assentament del meu bateig que figura al llibre corresponent de la parròquia on em van batejar. Aquesta dada sembla imprescindible per al redactat de la sol·licitud d’apostasia. També vaig presentar-la personalment al registre de l’Arquesbisbat de Barcelona (on va ser registrat i segellada la meva còpia) per tal d’evitar la eventual pèrdua del document o una demora indesitjable. Això s’esdevenia el dia 14 de juliol de 2005... i al cap de pocs dies vaig rebre la resposta per correu ordinari, em deia, després de fer constar la recepció de la meva demanda: “Atesa la transcendència de l’acte, ens agradaria dialogar amb vostè. Ara bé, si en un temps prudencial no indica altra cosa, es procedirà sense més a deixar constància de la seva petició, com a membre que s’ha donat de baixa de l’Església en la corresponent partida de baptisme.” Aquesta carta del Provicari general anava datada el dia 15 de juliol, o sigui l’endemà mateix d’haver entrat la meva petició!.

Si bé és cert que en altres llocs s’han denunciat greus entrebancs, sembla que aquí l’autoritat eclesiàstica ha optat per una conducta més equànime i civilitzada. Això hauria d’animar als que encara dubten si fer el pas i també cal deixar clar que no és necessari fer ús dels complicats documents que s’han publicat en alguns webs i altres mitjans que han tractat el tema, jo vaig lliurar una carta breu i personal sense cap protocol i ha estat igualment efectiva. Naturalment, poso el meu model a disposició de tothom que el necessiti, només cal que feu ús del meu correu electrònic, que adjunto a aquest comentari, i us en remetré una còpia.

Penso que cal que anem posant les coses al seu lloc, la institució catòlica ha d’assolir la seva justa dimensió i no emparar-se dels milions de persones que fan passar per seus fidels i no en som, per que això els dóna una força fictícia al intervenir en qüestions civils que ens afecten a tots, creients i no.

Pere Castaño <peretcs@menta,net> - 15/01/2006 19:39


Gràcies Pere, queda clar que no és tant complicat com ens havia semblat.

kpd - 15/01/2006 22:16


Només com a curiositat antropològica, m'he didicat a buscar informació sobre l'"Adoració nocturna femenina". Poca feina, direu. Sí, responc, però us asseguro que he trobat coses absolutament al·lucinants, si més no per una persona que, com jo, això de la litúrgia religiosa s'ho mira de ben lluny. En resum, la recerca m'ha portat a determinar -no ha estat fàcil, perquè la majoria de la informació que he trobat és per a gent molt avessada, fins i tot diria abduida, en els afers religiosos- que l'Adoració Nocturna Femenina vindria a ser una branca de l'anomenada Adoració Perpètua del Santíssim Sacrament, lligada al seu torn a l'Exposició Perpètua (de l'Idem). En fi, no us vull atabalar però sembla que la pràctica va començar a arrelar a l'Edat Mitjana, quan el 1226 el rei Lluís VII, que acabava de guanyar als albigesos, va voler donar les gràcies exposant el Santíssim Sacrament -que habitualment només es treu durant un moment de la missa- perquè la gent hi anés a resar. La cosa va tenir èxit i ha continuat fins a avui en dia, amb una filosofia basada en la idea que sempre hi hagi algú resant al Santíssim o si més no, que tingui devots adorant-lo el màxim d'hores al dia. Fins i tot en les capelles on fan aquesta pràctica s'organitzen torns... de veres! I he trobat que fan servir Internet per administrar millor la cosa. Demanen, per exemple, que la gent "contribueixi" a l'adoració amb una hora o el que puguin a la setmana, i d'aquesta manera van "cobrint" totes les estones del dia... I l'adoració nocturna vindria d'aquí, de que durant la nit no es podia deixar de resar, i suposo que per això també hi ha la separació de gèneres. En definitiva: per mi ha sigut com descobrir una activitat de marcians. Però, en tot cas, us recomano que si voleu aterrar en "altre mons", entreu a Google i poseu "Adoración perpetua" ... ja m'explicareu

Lo - 22/06/2006 21:53


Ja deu ser això que dius, Lo... però el dia de la foto devien haver "punxat" en el torn de tarda, per que allí no hi havia ningú més que jo. D’altra banda i per la meva part, ja havia comentat el fet amb algú que ha tingut una rigorosa educació religiosa (concretament col•legi de monges) i la seva explicació anava per aquesta via que ens expliques. Tanmateix, aquesta persona manté la creença que son aquestes inútils manifestacions de religiositat, sense cap sentit pràctic, les que la van allunyar de la disciplina catòlica, i possiblement el que fa que caiguin en un anacronisme infructuós que va buidant els locals de culte.

Qualsevol creient amb sentit pràctic –i veritable amor a la humanitat- deu veure que aquestes hores d’adoració, si fossin dedicades a millorar les condicions de vida dels desafavorits, malalts o marginats serien molt més útils per a millorar el món; de moment aquesta terra és l’única oportunitat tangible de ser bo i generós i és aquí on hem de procurar per la pau i la justícia... i això no crec que millori contemplant una hòstia, per molt beneïda que sigui. Tant si és de dia com de nit.

Pere - 22/06/2006 23:20
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010