Portada » Eixample

La botiga del suro

LLOC: Muntaner/Consell de Cent (Eixample)
DATA: Divendres, 17 de desembre de 2010
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

     “Estic a una botiga que al·lucinaries: aquí hi ha de tot!”...

  
Aquesta frase l’he sentit a una noia que parlava per telèfon mòbil, només d’entrar a la botiga que avui miro de descriure. No és fàcil, hi he tingut tractes com a client i puc assegurar que el propietari o encarregat –en definitiva, qui t’atén i fa les vendes- és una persona que, tot i manifestar-se educadament, presenta un capteniment enigmàtic, i abans de respondre qualsevol pregunta relacionada amb els articles que ofereix, sembla examinar-te, com mirant d’esbrinar fins a quin grau de sensatesa -o necessitat- pot pressuposar en la teva interrogació... Finalment, tant si realitzes la compra com si només cercaves informació (almenys aquesta és la meva experiència) el resultat és del tot satisfactori, però no es pot evitar una certa sensació d’haver estat un intrús, algú que ha pertorbat la placidesa d’aquella persona que fa del seu espai un món una mica inexpugnable, gelós dels racons que ha anat reblint d’objectes senzills i potser insòlits, però admirables.

     De vegades hi ha sort, si davant teu hi ha un altre client, mentre és atès, tu pots vagarejar per la botiga (tampoc és tan gran, però sí atapeïda) i  anar descobrint l’eclèctic catàleg d’objectes en venda: galets de suro i canya, article avui gairebé oblidat, que serveix per a beure directament de l’ampolla de vi, indispensables en les costellades d’antany, i que ignoro si ara es prodiguen tant com quan jo era jove... També hi trobes estalvis de suro, estores de bany i taps d’ampolla o flascons del mateix material, suro en planxa, per a recobriments aïllants o decoratius, taulers per a notes, flotadors per a la mainada, capses, i fins objectes que no vaig ser capaç d’esbrinar-ne la utilitat.

La fusta també la toquen: unes lleixes ben endreçades mostren un assortiment complet de culleres de tota mida, forquilles, ganivets, espàtules, cullerots i un curiós estri per a la mel, del qual n’ignoro el nom; anelles per a cortines, capses, vitrines i estoigs de tota mida i unes col·leccions encisadores d’eines del camp en miniatura, parament per a cases de nines, més eines minúscules, ara d’oficis diversos, clauers... no acabaria mai! Cal afegir cordes i cordills. I uns petits cistells de vímet, o altres articles manufacturats, acrediten que l’artesania hi és representada amb escreix.  
  

     Els materials sintètics no hi manquen, potser per assolir la quota de modernitat que demana una oferta actualitzada: el poliestirè expandit –que coneixem pel seu nom comercial: porex- presenta formes concretes, com ara esferes, cercles, plafons i altres.

     Però ahir vaig entrar-hi atret per unes boniques figures i objectes petits, eren atuells de diversos materials que podrien fornir qualsevol representació d’una masia o habitatge rústic, naturalment, pensava en el pessebre que aquest cap de setmana hauré de muntar amb la meva néta –fa dies que l’espera amb candeletes-, tot i que ja tenim l’indispensable –i més- per a fer un diorama escaient, sempre demana alguna novetat. Com que hi he vist diversos gats menuts, a una escala convenient per a l’establia del Naixement -o el mas allunyat en el paisatge- m’ha semblat que no era banal completar l’escena amb un animaló tan domèstic... i n’he comprat tres.

     La sorpresa darrera està relacionada, precisament, amb els gats, per que a la porta, abans d’entrar, s’hi veu un avís que demana: “Tanqueu la porta, que el gat s’escapa”... Confesso que sóc un apassionat dels gats, de manera que per comptes d’encantar-me amb els objectes que omplen tots els racons, m’he dedicat a cercar el gat... inútilment! I, quan he demanat a l’amo per l’animal, ha admès que no existeix, que és una argúcia per tal que els clients no li deixin la porta oberta, atès el fred que fa aquests dies. Vegeu si no és una persona singular!

 

3 comentaris


Havia mirat d'incloure, entre el text, un detall de l'interior de la botiga, seguint la indicació que hi ha a la pàgina d'enviament d'història, però sembla que no ha funcionat, per que no ha sortit... No és que sigui tan important, però m'agradaria saber com ho he de fer, per si ho puc fer millor. O si encara té remei i podem arranjar-ho.

Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat> - 17/12/2010 13:29


Ja està tot arreglat! el codi s'havia fet un embolic

bdebarna <info@bdebarna.net> - 17/12/2010 16:06


Coincideixo amb en Pere en el caràcter del propietari d'aquesta petita però curiosa botiga. Fa molt anys que en soc clienta doncs fan - millor dit, feien -  uns protectors de suro plegables per posar damunt la taula del menjador, per sota de les estovalles a l'hora dels àpats, o per escriure-hi o estudiar-hi quan és necessari que son molt pràctics. Però al senyor que aten sembla que li requi vendre't qualsevol cosa.

cio <cio.rigau@ono.com> - 17/12/2010 23:32
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010