Portada » Eixample

Abans i després

LLOC: Muntaner (Eixample)
DATA: Dijous, 28 de juny de 2007
AUTOR: Pere Castaño peretcs@menta.net

Sempre dol parlar de la desaparició de referents urbans. històrics o simplement populars: botigues, mobiliari, edificis sencers i fins carrers, que, havent contribuït a identificar-nos amb la ciutat, han passat a ser només records. Els evoquem tantes vegades que trobar-ne algun de supervivent fa goig, per senzill que sigui.

Aquesta és una reflexió que em ve al cap quan passo per davant del sabater pegot que tinc a la vora de casa: l’Ibáñez. És un professional de la restauració del calçat dels pocs que queden; això sí, prou tecnificat per que el seu taller exhibeixi una bateria de màquines que l’allunyen dels que antany havia vist treballar –al meu barri ho feien a peu de carrer i amb eines totalment manuals-, aquest no, té un procés semi-industrial. Això no treu que faci les feines amb vocació artesanal, és ben capaç d’aconsellar sobre les reparacions que se li demanen i ho fa amb solvència, tractant el producte amb veritable saviesa. Sap entendre’t i aporta solucions pràctiques; això no sempre és fàcil, per que jo he vist com ha de batallar amb propostes forassenyades de clientes que pretenien convertir unes sabates acabades de comprar, en una altra cosa ben diferent, gairebé sempre correccions impossibles dels tacons, considerats poc satisfactoris... i això, de nou en nou! Crec que sempre se’n surt amb plena satisfacció de la parròquia.

Però el que volia era fer esment és d’una estratègia publicitària antiga, que consistia a il•lustrar el rètol de l’establiment amb escenes idealitzades sobre els serveis de la casa; en aquest cas ens mostra un home abans de passar pel “ràpid”, té un aspecte desendreçat i calça unes sabates d’aspecte llastimós, amb signes evidents de desgast, a l’altra vinyeta, el mateix personatge marca un pas ferm, fa una fila impecable i les sabates semblen noves! Cada un dels dibuixos té un títol “Al entrar” per al desastrós home de les sabates gastades, i “Al salir” que ens el presenta polit, segur del seu aspecte, caminant amb l’aplom que dóna el sentir-se elegant.

Abans n’hi havia més d’aquests rètols tant explícits i didàctics, recordo haver vist desaparèixer un de semblant d’una tintoreria propera, i no fa pas gaire temps. Ben segur que molts del que tingueu una edat en podeu recordar algun, per que abundaven. Avui només són un rar testimoni de la ingenuïtat que imperava en altres èpoques, de com la comunicació entre usuaris i especialistes era directa, de retòrica elemental, molt més que la que avui s’utilitza en tants anuncis –sobretot televisius- que per molt que t’hi fixis, no hi ha manera de saber què t’estan dient... i amb prou feines, què et volen vendre.

33 comentaris


La tintoreria, segur que era baixant a la dreta, no recordo ben be, si a Muntaner o Aribau, crec que a l'alçada de Consell de Cent i a un costat entrant un Senyor arrugat, no massa endreçat i al altre costat surtin planxat, net i polit.

Kim - 28/06/2007 18:18


És veritat què ens fa llàstima veure com desaperixen referents de la nostra infantesa i joventut. Botigues que han tancat, cases senseres que s’han fet caure per fer-ne de noves. Carrers que canvien tota la seva fesonomia. Barris què, al visitar deu o quinze anys desprès, ja no pots reconèixer. I sobretot les persones que han passat per la nostra vida, familiars, amics, veïns, coneguts i que ja no són més amb nosoltres, perquè han mort o perquè, segurament, per deixadesa, no sabem que s’ha fet d’ells.
Veig què tot això ho comporta la vida mateixa. Viure comporta anar veien com van canviant les coses al nostre voltant i també com ho fem nosaltres mateixos; pensament, cos...
Penso què, en part, és motiu d’alegria i joia, ser testimoni de totes les novetats, què es produeixen en nosaltres i al nostre costat. L’alternativa a ser testimoni dels canvis ja sabeu quina és.

Nasser - 28/06/2007 20:37


Nasser, abans que cap altra cosa, benvingut, ja he vist que col•labores, eficaçment, a fer d'aquest lloc un espai plural amb es teves històries. A mi em preocupa especialment la degradació de la ciutat, i sí, et dono la raó quant a que res és immutable i que els canvis poden ser signe de vitalitat; també crec que pots estar d'acord en que massa vegades van a pitjor, i que hem vist desaparèixer veritables monuments, artístics i històrics. No soc un nostàlgic a ultrança, però quan es perd un testimoni de qualitat artesana, un lloc on rebies una atenció professionalment correcta, o que era simplement bell, no puc deixar de lamentar-ho. Moltes vegades he trobat a faltar la sensibilitat i la imaginació en canvis innecessaris, per que al capdavall tothom estima allò que és autèntic, bell i ben treballat.

Podria posar molts exemples -alguns d'ells ja estan en aquest nostre espai de comunicació- però no vull semblar derrotista, tirarem endavant, però això sí, demanaria més respecte i imaginació, menys especulació econòmica i misèria mental. Segur que m'entens!

Pere - 29/06/2007 00:56


Ai, Kim, aquesta memòria! Aviat et receptaran cues de pansa... Era a Aribau, tocant a València i baixant a mà dreta. Avui és un bar, per variar! Durant un temps van conservar la decoració, no sé per quina raó, un mal dia van desaparèixer les vinyetes de que parles, eren dos medallons ovalats, amb l’home del vestit rebregat i sortint-ne com nou.

Aquest acabarà sent un país de cambrers i personal d'hostaleria. Quan el turisme vagi cap a altres destinacions, no sé pas què farem de tota l'infraestructura d'oci.

Pere - 29/06/2007 01:09


La tintoreria de Aribau-Valencia es deia "Casa Charlot".

Lletraferit - 29/06/2007 11:10


Tens raó Pere. Hi ha massa galifardeu de gasetilla de comarca ficat a "urbanista", i al que tu vulguis.
La misèria humana, la seva condició, fa què per diners i poder fem qualsevol cosa, el disbatat més gran.
La corrupció total.

Nasser - 29/06/2007 11:20


Urbanista de "gasetilla"?. Potser et refereixes al que va dissenyar les places de Les Glories i la de Ildefons Cerdà?. Si senyor, un prepotent que tractava als veïns que li duien la contrària d'ignorants i eixelebrats. Sortosament el temps va posant a cadascú en el lloc que li corespon i és per això que avui aquestes dues obres han estat corretgides l'una i a punt de fer-ho l'altre. Ei! pagant l'erari públic,naturalment.

Enric J.S. - 29/06/2007 12:41


Pera, l'edat no ens perdona !!

Kim - 29/06/2007 13:22


"Antes de ir a Casa Charlot"...."Después de salir de Casa Charlot"
Després el convertiren en Café Charlot respectant els rétols antics ó una reproducció bastant bona.

Joan Macià - 29/06/2007 20:21


Jo recordo que cap la década d'els anys cinquanta haver vist al carrer Valencia,entre Urgell i Villarroel,una tintoreria anomenada Charlot. No sé si té re sa veure amb les que vosaltres dieu.
N'estic segur perquè un dels fills era de la meva edat i teniam certa coneixença de barri.

Enric J.S. - 30/06/2007 13:57


Enric, per a tu també cues de pansa, que si no curen, tampoc fan mal. És la mateixa tintoreria esmentada, però sempre ha estat on ha quedat dit: Aribau/València; de fet encara es reconeix, només que convertida en bar... Potser l'únic positiu del canvi és que fan un cafè sensiblement més bo que gairebé tots els altres del voltant.

Darrere la barra encara hi ha un altre atractiu remarcable, només que aquest belluga i serveix els cafès.

Pere - 30/06/2007 16:32


Que no em vindrien malament les cues de panses?, segur, però Pere que jo he nascut en aquest barri i a l'alçada més o menys d'on hi ha ara un hotel hi existia una tintoreria anomenada Charlot.

No poso en dubte l'existència de la que tu dius. Tot just on en aquells dies, no sé avui, començava la ruta de les "tapes". Oh,la "Gran Bodega"!.

Enric J.S. - 30/06/2007 17:11


La coneixença amb un dels fills era més aviat rivalitat, ja que els xicots de la cruïlla Villarroel-Valènci ens volien fotre la llenya totes les revetlles de Sant Joan per fer la foguera de rigor, i no eram ningú els d'Urgell-Aragó per defensar el nostr "patrimoni".

Enric J.S. - 30/06/2007 17:22


Pots dir missa, reiet... Però em semblaria molt estrany que haguessin dues tintoreries amb el mateix nom, i a quatre passes una de l'altra; fixa't que en som tres els que la situem a Aribau; el Lletra ens diu el nom, i en J. Macià fins apunta els peus de les il•lustracions (nom i textos que jo recordo perfectament, també, i no havia esmentat per que l’objecte de la meva història era el sabater). Ja ho sé que tu –per a major glòria del barri- vas néixer aquí, però d’això fa més de mig segle, i jo, que hi visc a dos-cents metres, tenia el nas pelat d'anar-hi, ja que va estar funcionant aquí fins fa pocs anys.

És clar que l'una podia ser una sucursal de l'altra. això que ara en diuen franquícia...

Pere - 30/06/2007 18:12


Proposo que la propera trobada Bdebanera sigui al Café (tintorería) Charlot.

Joan Macià - 01/07/2007 08:30


El reiet no té vocació de capellanet,però si memòria i tot que em costarà trobar documentació i testimonis de la meva asseveració, ho intentaré.

D'Artagnan(Enric) no es rendeix davant dels tres mosqueters(Peret, Macià i Lletraferit).

Enric J.S. - 01/07/2007 13:37


"Les tossuts heretaran la terre"

Frase dita per en Aramis, un dels trois mousquetaires.
Enric: és possible que a València/Urgell hi hagués una tintoreria Charlot. Ça peut-ètre. Bien sur.

La que nosaltres esmentem era la d'Aribau/València, i la cosa no pot anar més enllà.

A l'actual barri de '9 barris' hi va haver una zona anomenada "d'en Charlot", perque sembla ser que hi vivia aquell 'Charlot' que era actor i empresari de les 'charlotades', de tant èxit a les places Monumental i Arenas.

Als anys 20 del segle passat, dir 'Charlot' era com dir 'Mister Bean' avui dia.

Lletraferit - 01/07/2007 18:46


És cabut el noi...

Pere - 02/07/2007 07:57


I tan que ho sòc. Percentatge saguini:25% català, 25% murcià i 50% aragonés.
O sia: "Xifla, xifla que como no te apartes tú".

Enric J.S. - 02/07/2007 19:35


Charlot Cafè
Aribau, 67
08011 Barcelona
Cantonada València
934511565
Antiga Tintoreria Charlot

jose fernandez - 16/09/2007 16:56


El Charlot Cafè va retirar els miralls reproducció dels antics de la tintorería, per decissió de la comunitat de veïns que volía accedir a la corresponent subvenció de la Generalitat per fer obres a la façana.

Actualment busquem una solució per tornar a fer-los, ja que es van trencar al retirar-los.

jose fernandez - 16/09/2007 17:04


Tant de bo, per que eren un senyal d'identitat entranyable; jo vaig agraït molt la seva permanència al canviar d'orientació el negoci i tinc per una veritable desgràcia la seva desaparició.

Pere - 17/09/2007 13:10


he vist la fotografia d'aquest l'article i m'ha vingut al cap l'olor de quan de petita entrava, amb els meus pares, a recollir les sabates al sabater, a aquest mateix sabater. Espero que encara poguem entrar-hi moltes més vegades, però vist com està el barri, qualsevol dia passem pel davant i és un bar o una perruqueria... us heu adonat que aquest sector de l'esquerra de l'eixample té la densitat de perruqueries més alta de barcelona??

Núria - 19/09/2007 21:08


Rellegint l'història, veig que el bo d'en Pere ens recomana, a en Kim i a mí, cues de pansa. Jo li he fet cas, però en Kim semblar ser que no. L'altre die que vaig convidar a un cafetonet a algun d'aquest amics, l'amic en qüestió, en Kim, va arribar una mica tard perquè havía situat el Charlot al carrer de Muntaner.Oh!. Tinc testmonis.
Una abraçada Kim, i cuidat.

Enric J. S. - 19/09/2007 23:45


Dues tintoreries Charlot en dos llocs diferents de la ciutat. ¿Perquè no?

Barcelona és la ‘ciutat dels prodigis’ com deia en Eduardo Mendoza i també ‘un millón de cosas’ com deia en Luís Arribas Castro.

Aquí tenim la plaça de ‘Gregorio Taumaturgo’, que -com tothom sap- vol dir que el taumaturg té el do d’obrar prodigis, com diem els pagans, o miracles, com diuen els cristians.

També en Antonio de Padua, en José de Cupertino, la Teresa de Jesús, en Martín de Porres i molts més, tenien molta pràctica en fer bilocació, que és el do d’estar a dos llocs diferents en un mateix moment.

Lletraferit - 20/09/2007 11:54


Soy un ex-marchador de los hhermanos Aparici,mi hermano mayor conocio A Aberto Chrlot hermano de Rene
Me parecio una gra aberracion el retirar los espejos dxteriores.
Tengo 75 años y me gustaria que alguien me comentase o me facilitase algunos datos mas(93 405 04 88.

Fernando Aparici Catalin - 11/10/2007 23:19


Avui he tingut una relaxada conversa amb el meu amic Enric, ha estat al cafè Charlot -motiu d'una altra petita controvèrsia amistosa, a aquest mateix web (vegeu “Abans i despres”, si voleu escatir la cosa). A part de gaudir de la excel•lència del cafè que hi serveixen, ens ha servit per a evocar algunes fites vitals de tots dos: família, treball i xicotes... Curiosament ens uneixen llaços de freqüentació i veïnatge a dos barris de Barcelona: el de Sant Pere i l'Esquerra de l'Eixample. Un dels motius de conversa ha estat els “bailongos”, i m’ha fet recordar un altre que hi havia a l’Avinguda de Roma, davant de casa meva (la d’ara). La meva conclusió és que ell en sap més que no pas jo, i que s’acredita com un bon ballador, encara que –diu- sempre amb la mateixa dona... Com que la conec, i puc certificar que és una autèntica bellesa, guarnida d’un caràcter dolç, no m’estranya gens la fidelitat de l’Enric. I que sigui per molta anys!

Pere Castaño - 24/01/2008 23:02


Estimat Pere:
Ens es tingut sense els teus interessants escrits durant molt tems, crec que per recuperar, no fa falta que envies per duplicat els posts.

Kim - 25/01/2008 09:52


Que n'ets de graciós, Kim... Si volgués recuperar el temps d'absència, repetint-me, els multiplicaria vint-i-cinc vegades, o més! Jo no sé per que surten dues vegades, el cas és que també passa a una altra història que vaig comentar ahir: "Passatge Rustullet".

Pere - 25/01/2008 10:12


Si és cert que la d'ahir va ser una bonica trobada propiciada per la Patufa. Tenía,jo, ganes d'animar al amic Pere en aquest tràngol i el vaig trucar per prendre un cafetonet i parlar una estoneta de coses en general, sense guió previst. I mira per on la cosa va derivar cap a la cosa familiar i laboral on ambdos tenim un cert paral-lisme de vivències positives i negatives; amb l'ùnic que ell em guanya per golejada és amb la qüestió xicotes, vaja que no hi color. Només cal imaginar-se la presència física de l'un i l'altre amb vint anys. En el que diu, respecte a mí, de bon ballador, res de res, a mí els meus amics de guateques em deien Al Capone(Al capone los discos).Un ànec sord ballant ho faria millor que jo, això si desde que la vaig conèixer sempre amb la mateixa;així te els peus ella que la pobreta té d'anar al podóleg cada mes.

Aquesta és la segona vegada que faig un cafetonet al Charlot desprès de la trobada de Bdebarnautes. La primera amb en Kim i Lletraferit i aquesta segona amb en Pere, i el cert és que caldría fer-les, sense exgerar, més sovint. Tots tenim moltes més coses que explicar que les que plasmem a aquesta interessant pàgina ideada per la Laura i la Marta.

Enric J.S. - 25/01/2008 17:19


Estimat Pere i deixat de ser graciós;Les creadores de la WEB han corregit el duplicat de posts, potser van ser elles, que els posaren expressament, per animar-te a seguir amb els teus escrits.

Kim - 27/01/2008 23:40


Un cop més la vida m'ha subministrat un disgust, una pena que potser l'entenguin aquells que crèiem que una ciutat pot progressar sense perdre alguns senyals d'identitat, indicadors d'unes èpoques que són fites referencials, entre elles jo hi comptava aquesta botiga... i dic "comptava" justament, perquè fa poc, després d'uns mesos d'absència meva de Barcelona, ja no existeix, ni tampoc els singulars rètols que la flanquejaven, atorgant-li caràcter.  En el seu lloc s'ha instal·lat un negoci de moda femenina que no feia punyetera falta per aquests verals, que en van plens. No serà estrany veure com tanca constatat un fracàs de vendes, sense haver deixat cap rastre de qualitat, però, això sí, s'hauran carregat uns elements que en tenien de caràcter, i poder evocador... A més de la utilitat que tenia per als veïns els serveis que ens prestava l’expert sabater.  

No anem bé!

 

Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat> - 17/12/2010 20:37


Els proprietaris de la Tintoreria Charlot es deian Albert i René Charlot i Gagnaire.
El 1914, Albert, juntament amb el seu germà René, fou l’introductor de la marxa atlètica a Catalunya.
Establí el rècord de Catalunya de 100 m amb una marca de 12 s, així com els rècords de 400, 1. 500 i 5. 000 m. També fou llançador de pes. L’any 1922 fou el primer campió d’Espanya de marxa, en guanyar una prova de 50 km amb sortida i arribada al parc de la Ciutadella de Barcelona. També participà en marxes internacionals de 50 i 100 km. Després de la Guerra Civil es dedicà a fer d’entrenador. Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1987). Entre el 1940 i el 1916 es disputà una competició de marxa atlètica amb el seu nom a Barcelona.

jrojas <jrojas@usp.br> - 17/09/2016 21:57
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010