Portada » Eixample

A Marta

LLOC: Comte d'Urgell (Eixample)
DATA: Dimecres, 22 de març de 2006
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

Avui, vint-i-dos de març, els milions de seguidors de Bdebarna que hagin escoltat el programa radiofònic dels dimecres -on les “nostres” gentils administradores divulguen les històries del web-s’hauran assabentat de que la Marta té una arravatada predilecció per tot allò que ve del Japó, almenys culturalment parlant, i jo estic segur que no li amargarà la vida aquesta recomanació que faré ara i aquí: Des de l’any 1983, al carrer d’Urgell cantonada Consell de Cent, hi ha una pastisseria que ofereix un dolç assortiment de pastissets, bombons, gelats i altres llaminadures tradicionals o d’inspiració nipona.

L’artesà és el senyor Takashi que ja era pastisser al seu país, però va tenir el mirament professional d’estar un parell d’anys aprenent les receptes catalanes abans d’obrir la seva botiga, volia assegurar-se de poder oferir amb garanties els nostres
dolços tradicionals junt amb les seves aportacions orientals. Potser va ser decisiu el fet d’haver-se casat amb una catalana, però el fet de la seva integració a la ciutat és innegable; més encara, puc revelar que la seva filla forma part de l’equip de
monitors de l’Esplai de l’Associació de Veïns del barri (Esquerra de l’Eixample), la Estel és una noia bonica i dolça (tot s’encomana) amb un únic defecte visible: el seu xicot.

Algunes especialitats de la casa son les que presenten en forma de pastisset: “dorayaki”, “sakuramochi”, “kusamochi”, “kurimanju”, i si el que us atrau son els bombons cal saber que en fan de fruites, te de menta, lavanda, cafè, etc. i que la mousse de xocolata amb te I llimona aporta un exotisme seductor, com també el gelat de te verd, que els assidus a les taules dels restaurants japonesos ja hauran tastat alguna vegada. Però allò que invariablement li encarreguen els ciutadans
de la colònia japonesa de Barcelona son els “dorayaki”, uns pastissos farcits de pasta de mongeta vermella molt populars a la seva terra i que a casa nostra coneixen prou bé –si més no d’oida- el nanos que segueixen la sèrie de dibuixos animats
d’en Doraemon, per que és el berenar predilecte de l’entremaliat gat còsmic.

I res més, en tot cas em resta desitjar bon profit a la senyora Torres… I a tots els que s’animin a experimentar els nous sabors del país del Sol Ixent.

8 comentaris


Mmmmmm.... que bo està tot... aquesta setmana m'hi passo! Precisament ahir vaig menjar en un petit restaurant que porta una mestressa catalana que també es va casar amb un japonés (serà de la mateixa família?). Aquesta dona va viure uns anys al Japó i ara cuina el menjar casolà d'allí (menges basades en productes frescs, elaborats amb senzillesa però molt bons: com l’arròs amb té verd, o la carn caramel·litzada..., això sí, el sushi no el fan gaire bo)...

Gràcies Pere!!!

Marta - 23/03/2006 15:14


... al carrer Princesa, és clar!

Pere - 23/03/2006 15:32


Ostres, doncs sí! com ho saps?

Nuit - 23/03/2006 18:20


No t'ho puc revelar, pensa que estic a la Terra d'incògnit. Ah, i no, no és la mateixa família.

Pere - 23/03/2006 20:15


Sortosament aquesta història de la pastisseria Ochiai no ha seguit el desenllaç d'altres establiments quan són substituits. Aquesta ha seguit conservant l'anterior dedicació del local i, fins i tot, millorant-lo. Certament el producte elaborat és de 10.
De totes maneres m'agradaria tenir un record per l'anterior, Vda Aldomá, que també feia una pastisseria, més tradicional si voleu, però certament exquisita. Ella va endolcir la meva infància i part de la meva joventut amb els recordats "braços de gitano", "biscuits de la reina" i els tortells farcits de crema. Hummm... tinc la boca feta aigua, llàstima que ara tingui de controlar els meus desitjos llaminers!.

Enric - 23/03/2006 20:31


Ets el més ràpid, Pere, no hi ha qui et guanyi desenfundant i disparant històries! Tenia preparada també la pastisseria Ochiai i, fins i tot, vaig anar-hi aquest dilluns mateix per fer la foto amb la mala sort que la vaig trobar tancada... Però ja m'agrada que te m'hagis avançat. Jo no hagués pogut explicar amb tant detall les delícies del senyor Takashi. Per cert, què ens recomanes per introduir-nos en la rebosteria fina del Japó?

Lo - 23/03/2006 21:52


No us imagineu el greu que em sap, però no estic en situació de recomanar res... em penso que la darrera vegada que vaig menjar un bocí de pastís va ser al casament de la Magdalena (ma mare) i d'això ja fa uns quants anys. Si us hi fixeu no he qualificat en cap moment les especialitats i només faig servir l'adjectivació "exotisme seductor" per glossar –que no lloar- una proposta, la de la xocolata... i no se’n desprèn que sigui bona; la seducció és en aquest cas una conseqüència anímica que s’esdevé per la via de l’exotisme, deslligada de les papil•les gustatives.

Crec que el millor serà que hi aneu, ho tasteu tot i seguidament informeu als vostres fans, que som molts i convençuts. I a mi, si mai m'heu d'oferir algunes postres que tinguin gust d’arengada.

Pere - 23/03/2006 23:51


Mouse de soja vermella: sense gaire sucre, fresca, suau i untuosa... sembla que mengis núvols.

Nuit - 04/07/2008 17:10
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010