Portada » Eixample

Aquella nit al Mèlies...

LLOC: Villaroel, cinema Mèlies (Eixample)
DATA: Dijous, 21 de juliol de 2005
AUTOR: Sara

Va passar un divendres 10 de juny... Casi per casualitat vam quedar per anar al cinema. La veritat és que poc m’importava ni on, ni què pel·lícula, ni com... El cas és que després de desitjar-ho durant molt temps aquella nit estar amb ell no significava estar rodejats de la resta de la classe. Jo l’esperava nerviosa i tímida a la porta del Mèlies quan ell va sortir del portal del costat, de casa de la seva germana, amb els seus ulls blau cel i un somriure pintat a la cara, aquest somriure que tan bé li queda. Un cop més em costava mirar-li als ulls, sentir aquella mirada profunda que tantes sensacions havia despertat en mi des del primer cop que la vaig descobrir.

La pel·lícula era American Splendor, versió original. Al cinema, molt poca gent, i és que el Mèlies no està a la moda, és un cinema dels d’abans on veritablement pots disfrutar tranquil·lament, això sí amb una mica més d’incomoditat. Em costava concentrar-me, igual que a classe quan el tenia al costat. Tancava els ulls i podia sentir com la seva olor m’envoltava, tendra i suau, catalitzadora dels batecs del meu cor. I podia copsar com de tant en tant desviava la mirada de la pantalla, i es girava cap a mi, mentre jo feia veure que no me n’adonava. De sobte va sorprendre’m agafant-me la mà... Si ja em costava concentrar-me, a partir d’allò la seva mà i el seu braç van acaparar la meva atenció. Era el primer cop que el podia sentir tan proper que fins i tot el podia tocar, i a cada carícia a la mà un calfred elèctric em recorria, des de la punta dels dits. I no sé com va passar, però el que havia estat somniat tants cops es va fer realitat, allà, al Mèlies. No puc descriure el que em va fer sentir en aquell primer petó, seria un crim expressar-ho en paraules, perquè no podria transmetre aquella intensitat ni la felicitat de saber-me al seu costat. Només diré que el món va deixar de girar aquells instants, que tot va desaparèixer...

4 comentaris


Com dius, el Meilès no està de moda. Però no vull deixar passar la oportunitat de dir-ho: llarga vida a aquest cine!!

Lo - 22/07/2005 17:40


val, molt bé, però i la peli... què tal?

L'Individu <lindividu@gmail.com> - 23/07/2005 19:21


Us la recomano, a mi em va agradar ;)

Sara - 23/07/2005 23:35


Va estar molt bé. Realment aquell dia no crec que l'oblidi. Aquestes coses no passen gaires cops a la vida.

Ara quasibé després de passar un any d'aquest dia, i que la nostra relació ja no és igual, dir-te que ets una persona molt especial i que m'agradaria poder arreglar la nostra relació.

Em costa concentrar-me pq sempre estàs al meu cap constantment. Tot i que pensi fredament i vegi que tu i jo som diferents i que no sé si la nostra relació és factible, volia dir-te que t'estimo i que sempre estaràs en els meus pensaments.

El Sol - 26/03/2006 22:52
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010