Portada » Eixample

Vestigis

LLOC: Consell de Cent / Béjar (Eixample)
DATA: Dimarts, 11 d'octubre de 2005
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

Jo vaig tenir la sort (em penso que va ser una sort) de viure la infantesa al barri de la Ribera, a tocar del Born quan encara era el mercat majorista de fruita i verdures; a més, molts dels carrers propers (Comerç, Tantarantana, Rec...) eren plens de transportistes –aleshores en dèiem “recaders”, mot en desús avui- i el tragí d’aquests establiments afegit al del mercat donava al barri un moviment que ens semblava frenètic... pobres de nosaltres! Si haguéssim intuït l’actual volum de circulació rodada i la velocitat que aquesta hauria d’atènyer, allò ens hagués semblat una calma soporífera. Només cal dir que la canalla jugàvem a pilota al mig del carrer i que aturàvem el joc quan veiem venir un cotxe, per a continuar-lo un cop havia passat sense gairebé necessitat de canviar les nostres posicions al “camp de joc”; així era d’excepcional el fet de la presència dels vehicles a motor, amb els seus “cavalls de força” i que compartien la calçada amb d’altres cavalls, però aquests de debò.

A més dels carros que encara es feien servir per a transport de les més variades mercaderies, hi havia els que donaven serveis públics com ara l’escombriaire –aquest s’anunciava amb uns tocs de corneta per advertir de la seva presència als veïns- o el de regar els carrers, que amb el seu doll d’aigua feia anar la brutícia avall cap als embornals de les clavegueres. Tot plegat determinava una habitual presència de cavalls –i alguna mula o els ruquets menuts i pacients- pels nostres carrers i els nanos n’estàvem familiaritzats, tant que ens hi atansàvem sense por per acaronar el suavíssim musell i la crinera de les bèsties, fent cas omís dels advertiments dels carreters que tot sovint fingien emprenyar-se amb nosaltres. A la Ribera, a més, teníem un cert nombre de basters, els artesans que confeccionaven arreus per a guarnir les cavalleries i que també construïen estris per al transport a lloms dels bons animals, com ara albardes, sàrries i arguenells. Aquests artesans s’havien establert al llarg del carrer que limitava el barri per la banda de l’Arc del Triomf i seguien avall fins a sota dels porxos davant del Museu de Zoologia, que és on encara perdura una botiga singular que vaig explicar en una història anterior, allí adquirien tot allò que els calia per “vestir” animals de càrrega i tir.

Aquesta abundor de quadrúpedes feia que haguessin de poder beure quan ho necessitaven i molts carrers disposaven d’abeuradors, unes piques amb aigua disposades a les voreres. Algunes tavernes i cases de menjars acomplien amb aquesta “cortesia” cap als animals posant un abeurador al davant seu, tot i que era clara la intenció de captar al carreter per al consum de beguda i menges humanes als taulells de dins. Avui no veiem cavalls pels carrers, però encara podem localitzar vestigis de la seva presència gràcies a alguns d’aquells abeuradors que encara sobreviuen, com a mínim dos: el que hi ha al carrer del Consell de Cent, cantonada Béjar i el del carrer Vila Vilà, just al davant d’un restaurant que té per nom “Abrevadero”, cosa que fa pensar en aquella estratègia de captació de clients que he imaginat unes línies més amunt. També algunes fonts públiques, amb la pica allargassada com las del carrer de la Cucurulla, Santa Maria del Mar o a la meva plaça de Sant Agustí Vell, haurien fet d’abeuradors amb tota probabilitat.

Cap comentari
 
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010